L’assemblea de la Federació Catalana de Futbol es preveia calenta i va ser-ho una mica sí, però el president Joan Soteras va sortir-ne reforçat. El mandatari va veure com els clubs li aprovaven (232 vots a favor, 132 en contra i 37 abstencions) l’exercici econòmic i el pressupost per aquesta pròxima temporada de 26.968.500 milions, en un dels punts més destacats de l’assemblea. A més a més, entre crits i xiulets, Soteras va anunciar també que es presentarà a la reelecció a la presidència. L’altre punt important de la nit era la proposta d’anul·lació dels descensos de la temporada passada en les categories de Primera Catalana, Tercera Catalana, Preferent Femení i Primera femenina, que també va ser aprovada més ajustadament (193 a favor, 142 en contra).

El soroll de sabres i l’ambient calent instants abans a fora de la Ciutat Esportiva de Blanes feia pensar que l’assemblea d’ahir seria complicada. La plataforma Per una FCF dels Clubs i l’Associació de Clubs aficionats de Catalunya, amb Javi Salamero -com a vicepresident de la Penya Blanc-i-blava de Lloret de Mar- al capdavant, va repartir xiulets i prospectes crítics amb la gestió de l’òrgan directiu actual a tots els assembleistes. De fons, la polèmica per no fer possible el vot secret als assistents, els descensos en les categories de futbol base i la resta de femenines i la pressumpte corrupció.

En aquest sentit, només començar el seu parlament, Soteras va veure com cinc vocals de la junta (Juanjo Isern, Manel Duran, Toni Tanyà, Jordi Terés i Jordi Solé) abandonaven la seva cadira com a mostra de desacord amb la gestió de l‘equip directiu vigent. Soteras va reaccionar amb l’anunci que es presentaria a la reelecció a la presidència entre alguns crits de «dimissió, dimissió!», mentre el dirigent vallesà assegurava que a ell, «en honradesa no em guanya ningú» i que totes les decisions que havia pres «estaven preses dintre l’estricta legalitat». El director general de la FCF, Jose Miguel Calle, també va ser un dels protagonistes. Assenyalat per alguns clubs, Calle, a qui es demanava la inhabilitació, es va defensar i va negar cap mala gestió ecònomica i que se li hagués apujat el sou extraordinàriament. La seva intervenció va ser una de les que va aixecar més polseguera i va provocar crits i improperis cap a la seva persona.