«D’experiència, en tinc poca, però de ganes, moltíssimes»

Preparat per al repte?

En tinc moltes ganes i sí, és un grap repte. D’experiència a la banqueta com a primer entrenador en tinc ben poca, però les ganes segur que ho compensaran. Ajuda que el grup ja estigui fet i això és més fàcil. Si fos un equip nou, en un altre lloc, hauria dit que no perquè sempre he prioritzat els equips de base.

Amb quin objectiu ho encara?

Vull ajudar l’equip perquè funcioni de la millor manera possible. I també el club. Esportivament parlant estem preparats pel que vingui, no renunciem a res. Si podem estar a dalt de tot, perfecte. Ara bé, el més important és la formació dels jugadors. Hem de tenir-ho en compte perquè hi ha molta diferència entre els més veterans i els nanos que pugen. La idea, a curt o mitjà termini, és que aquests que ara juguen menys acabin tenint més protagonisme el dia de demà i els hem de preparar per això.

Pau Campos deia fa poc que vostè tenia el «perfil ideal» per rellevar-lo a la banqueta.

Ostres! Doncs no ho sé... El que li diré és que és un elogi, d’això n’estic segur. A mi se’m va proposar portar l’equip i vaig creure que me’n podia sortir. Tinc ganes de donar un cop de mà, com he dit.

Què ha après durant aquestes temporades fent de segon?

Moltíssimes coses i a vegades no en soc conscient, de tot el que he arribat a aprendre. Sembla que no, però a l’hora de la veritat et poses a pensar i t’adones que sí. En Catarain, per exemple, a nivell competitiu, era molt bo i t’ho encomanava. Però en Pau és un autèntic crac pel que fa la tècnica i la tàctica

Entén la decisió de Pau Campos de deixar-ho aquí?

Sí, per descomptat. Són ja molts anys aquí i aquestes dues últimes temporades, sobretot, han sigut molt dures. Ens hem passat vuit anys a Plata, viatjant cada quinze dies amb la pressió d’haver de puntuar o guanyar. Es fa molt pesat perquè som un club del tot amateur. No sé si la gent n’arriba a ser conscient de tot el que hem hagut de fer.

Hi haurà menys pressió ara?

Doncs no sé què dir-li, perquè ja m’he trobat gent que abans fins i tot que comenci la pretemporada ja m’esta dient: «A veure si pugeu!». Però si ens va costar moltíssim. Sembla que tot sigui molt fàcil i no és així. De pressió també n’hi haurà perquè la Primera Nacional és molt competitiva.

Quin ha de ser l’objectiu de l’equip, per tant?

A veure, és clar que ho intentarem. Hem d’intentar estar a dalt, tot i que encara ens hem d’asseure a parlar de tot això. Si podem recuperar la categoria, millor. Però el més important és competir tots els partits i formar jugadors. L’any passat ja vam agafar molts nanos del segon equip i això continuarà sent així.

Canviarà gaire la plantilla?

No. Tindrem alguna baixa que el club ja anunciarà quan toqui i després parlarem per veure quin retoc podem fer. Però està clar que serà cent per cent amb gent de la casa. Això segur.

Si s’ha d’estar a dalt, quins són els rivals a batre?

Hem de veure si el Sant Quirze s’acaba venent o no la plaça, perquè el femení ha pujat a la Lliga Iberdrola i no sabem si podrà o no tenir problemes econòmics. Si es queda, serà un rival complicat. Com La Roca, el Granollers B, el Poble Nou, el Sant Cugat o el Sant Esteve Sesrovires. No serà gens fàcil, no.

De què han servit aquestes vuit temporades a Plata?

Per donar-nos a conèixer a tot l’estat. Fa gràcia quan vas a d’altres pavellons i la gent se’n recorda del Bordils. D’aquell dia, d’aquell marcador o d’una anècdota en concret. A l’handbol català també li ha anat molt bé. Ha tingut a un equip totalment amateur jugant vuit temporades a la segona màxima categoria. També ha ajudat al poble. La mainada ha tingut en el primer equip el seu referent. Això és molt important.