Esther Guerrero baixava la persiana del mes de juny amb un altre èxit sota del braç. A Getafe, revalidava el títol de campiona estatal dels 1.500 metres i ho feia amb una marca de 4:22.82. Lluny del que, llavors, era la seva millor marca personal en aquesta distància. Els 4:03.13 feien patxoca i s’acostaven als 4:03.67, el registre més bo de l’any i que li servia per tenir el bitllet assegurat pels Jocs Olímpics de Tòquio que començaran en ben poques setmanes. Ahir va confirmar el seu bon moment, pulveritzant aquestes marques. Ho va fer a Estocolm, just allà mateix on poc temps enrere havia corregut més que mai. A la Diamond League, no ocupar el podi va ser un mal menor perquè la quarta posició final va arribar amb un temps d’escàndol. El millor que ha fet mai en aquesta mateixa distància. Un 4:02.41 que li donen ales per afrontar el repte dels Jocs amb encara més motivació.

No va quedar massa lluny de l’etíop Diiribe Welteji, que va guanyar la cursa aturant el cronòmetre en 4:00.68. Just per davant de la nord-americana Shannon Osika (4:00.93) i de la seva compatriota Helen Schlachtenhaufen (4:01.09). Un xic més enrere va creuar la línia de meta Esther Guerrero. Quart lloc i plusmarca personal. Una bona combinació. «Sabia que estava corrent bé, he agafat el carrer número u i tenia bones referències, tot i tenir la sensació que anava molt frenada. La posició ha sigut clau. M’he trobat una mica cansada del dijous i potser les sensacions no eren com les de Getafe o l’altre dia, però estic molt contenta amb el resultat. Al final he vist que anava molt ràpida. M’encanta aquest estadi perquè s’hi corre molt», va declarar després de la prova. És la quarta millor marca d’una atleta espanyola de tots els temps i ia millor si es comptabilitzen només els últims deu anys.

La propera cita arriba ben aviat perquè aquest mateix divendres tornarà a l’acció en una cursa de la Diamond League. Aquest cop, els 1.500 la duran fins a Mònaco. Després d’agafar «experiència» a Estocolm, intentarà fer el mateix aquesta setmana per afrontar de la millor manera possible els Jocs de Tòquio. «Allà vull trobar-me bé, ser competitiva i intentar arribar a les semifinals perquè si no ho faig, em conec i sé que estaré molt enfadada. Existeix el factor sort i també l’intentar millorar per veure fins a on arribo».