«S’aprèn a còpia d’errors, això és així. I quan entens per què t’equivoques i ho superes, agafes confiança. No tens més minuts pel sol fet de gaudir de talent, és l’esforç l’element que marca la diferència. Ens passem dues hores diàries entrenant-nos i ens ho podem prendre de moltes maneres, o les aprofites o perds el temps. I cal acabar les sessions sentint que has adquirit algun nou coneixement. Un talent sense treball no va enlloc; prefereixo no ser tan bo i tenir capacitat de sacrifici», explica Oriol Teixidor, una de les darreres promeses d’una UE Sarrià que fa dies que viu en un núvol.

Aprofitant l’estiu, des de l’entitat s’està duent a terme la segona edició del seu campus, que organitza juntament amb l’Spar Girona i que s’acabarà a finals de juliol, i ahir, Josep Espar, Pau Guitart i el mateix Oriol Teixidor van fer les delícies dels més petits i petites. «Hem generat un espai de convivència, més aviat lúdic, fent activitats de lleure i cohesió. Volem que la mainada agafi valors, que estigui preparada per prendre decisions i analitzar situacions. I ho posem en pràctica d’una forma informal, sense la pressió que et dona un partit», diu Josep Espar, el tècnic del primer equip masculí, orgullós dels 65 nens i nenes que estan a les seves ordres, amb una barreja d’admiració i obediència. A la UE Sarrià queda clar que si s’entreguen, les portes del sènior s’obriran quan el rellotge marqui l’hora. «És important que els jugadors/es tinguin un sentiment de pertinença i que tots els equips del club facin servir la mateixa metodologia. Estem invertint en el futur, però això implica feina. Si prediquem voler tenir equips amb gent de la casa, hem de dedicar-hi hores. Però això s’ha convertit en la nostra fortalesa, i és molt bonic, donar oportunitats al planter. I ja ho veieu, la il·lusió que posen als entrenaments. Això m’omple, m’omple molt», afegeix Espar, conscient que el vestidor de Divisió d’Honor Plata atrau. «Òbviament que diuen ‘jo vull ser com ells’».

Si algú es pensa que a Sarrià els somnis no es compleixen, que parli amb Pau Guitart, que acaba de fitxar pel Liberbank Cantabria Sinfín, de la Lliga Asobal. «Visc al carrer de darrere del pavelló, venia caminant cada dia quan era petit. Veig els nanos i jo era com ells», comenta Guitart, que estudia Psicologia, i no va dubtar a aconsellar els seus futurs successors: «Has de fer el que realment t’agrada, a la vida. Sigui handbol, o la passió que et mogui. Però quan decideixes un camí, t’hi has d’implicar al cent per cent. I llavors no és un sacrifici, perquè ho portes a dins».

Teixidor manté el mateix discurs. «Aquí tothom és necessari, a Sarrià tothom és important. Per això som qui som. A Sarrià es juga amb passió, amb el cor. Altres equips seran millors, però els seus jugadors no defensen l’escut de la seva vida. Nosaltres sí que ho fem». Teixidor, de 22 anys, va entrar al pavelló per primera vegada quan tenia 5 anys. «Anava a l’escola, vaig fer l’ESO, vaig passar a Batxillerat, vaig entrar a la universitat i sempre, sempre, sempre, m’ha acompanyat el Sarrià». No és estrany que en un fons del pavelló es puguin llegir les paraules «Lluita», «Força», «Honor», «Coratge» i «Orgull».