«Quan se’m va plantejar l’opció de formar part d’aquest projecte sabent els objectius futurs i les ambicions que tenen pel club em va semblar una molt bona elecció en l’àmbit personal per continuar creixent, per millorar com a persona i com a jugador i al mateix temps aspirar a pujar el bàsquet gironí a l’elit», afirma Èric Vila, l’aler pivot gironí convertit en el sisè fitxatge d’un Bàsquet Girona somiador.

«He estat seguint el projecte des de l’inici i com la majoria de gironins tinc ganes que el bàsquet gironí torni a la màxima categoria», afegeix Vila, format al planter del Barça, però que prové de la lliga universitària nord-americana, on té una àmplia trajectòria. El jugador ha passat per Texas A&m (2016-17), la Northwest Florida State després d’un curs sense competir (2018-19) i l’UTEP Miners (2019-20). Aquest darrer curs, una nova lesió li va impedir tenir participació. Fruit d’això, i del seu caràcter, Vila arriba amb més força que mai: «Crec que les ambicions d’aquest equip són molt altes i esperem aconseguir els objectius que ens marquem. Estic molt content de tornar a casa, de jugar a Girona i Fontajau. Som-hi Girona!», va exclamar, amb el component emocional que suposa jugar a l’equip de la teva terra.

Una estrena estimulant

Retrocedim fins al 2014. Amb només 16 anys i sis mesos, Èric Vila es va convertir en el més jove de la història del Barça en tenir presència en un partit a l’ACB. Va ser contra el Saragossa, un 14 de desembre, participant en un minut, el darrer, un dels més bonics de la seva vida. Vila, que és fill de l’exjugador blaugrana i del Valvi Claudi Martínez, però que duu el cognom de la seva mare Esther Vila-, era una gran promesa que va superar en precocitat a noms de la talla de Jordi Soler, Ferran Martínez i Juan Carlos Navarro. Vila amplia la llista de fitxatges del Bàsquet Girona, sent el sisè de l’estiu després del letó Kaspars Vecvagars, el barceloní Pol Molins, el noruec Karamo Jawara, el badaloní Josep Franch i el tortosí Jaume Sorolla. Una plantilla que aspirarà a intentar retornar el Bàsquet Girona al lloc que es mereix.