El somni de qualsevol esportista fet realitat. Els atletes Esther Guererro i Adel Mechaal, el seleccionador d’handbol Jordi Ribera, l’escorta Queralt Casas, el biker Jofre Cullell, les gimnastes Laura Bechdejú i Marina González, el waterpolista Blai Mallarach, el remer Manel Balastegui i la tennista Paula Badosa són els deu representants gironins que competiran a Tòquio aquest estiu. A més de la base de l’Spar Girona Laia Palau, la regatista Cristina Pujol i la jugadora del Tennis Taula Tramuntana Galia Dvorak, que guarden una estreta relació amb les comarques gironines. Els Jocs Olímpics 2020 seran totalment diferents als que hem viscut fins ara per qüestions òbvies -el coronavirus ha obligat a celebrar-los un any més tard, el 2021, i sense públic-, però això no significa que deixin de ser la festa mundial de l’esport. L’ambició i les ganes d’arribar el més lluny possible estan assegurades.
«Seran els Jocs més estranys, seguríssim, però el meu objectiu no ha canviat. Encara que la situació és la que és, vull ser el màxim competitiva per estar a les semifinals i intentar arribar a la final. Tot el que ens envolta serà diferent, encara que això no vol dir que canviï la competició. Ens hem estat preparant durant tot l’any i en fa tres que lluitem per la classificació. Hi ha molta incertesa entre tots abans de viatjar, tot i que segur que un cop allà serà com uns Jocs més», assegura Guerrero.
L’atleta banyolina afrontarà la seva segona cita olímpica en el punt àlgid de la seva carrera després d’una espectacular temporada en la qual ha fet realitat un històric doblet al campionat d’Espanya de 800 i 1.500 metres. «Aquests no tenen res a veure amb els meus primers Jocs. Ja no només respecte als resultats que pugui obtenir, sinó que per mi Rio va ser un premi. Era el millor que podia passar-me en aquell moment i vaig gaudir-los com una festa atlètica. En canvi, ara arribo a Tòquio amb ganes de lluitar-los i competir-los. Estic en el meu millor moment i amb uns objectius esportius que no tenia aleshores», afirma. Guerrero es prepara a Banyoles aquests dies i dimecres vinent viatjarà cap a Madrid per concentrar-se amb la selecció espanyola, on es trobarà el palamosí Mechaal, i posar rumb cap a Tòquio el divendres.
A l’equip de bàsquet que dirigeix Lucas Mondelo s’hi estrenarà Casas. L’escorta de Bescanó ha tancat un curs esplèndid al València, apuntant-se l’MVP de l’Eurocup que va conquerir el seu club i quedant-se a les portes de la Copa de la Reina i la Lliga Femenina Endesa. Tot i això, Casas hi resta importància perquè «només em marco objectius col·lectius». «Més enllà d’arribar en un bon moment, sento molta il·lusió per disputar aquests Jocs. Són els meus primers i intentaré donar el màxim de mi perquè l’experiència sigui de 20 sobre 10», diu.
La selecció va guanyar la plata als últims Jocs disputats. Una gesta que serà «complicada» de repetir. «Als Jocs hi ha els millors equips de les seleccions de tot el món i hem de partir de la base que Estats Units sempre és el primer. En un Europeu podríem ser a dalt, però en uns Jocs és molt diferent. Els afrontem com que no som favorites, ni de bon tros, tot i que sense tenir aquesta pressió anirem a per totes per intentar donar la sorpresa. Haurem d’anar partit a partit per arribar el més lluny possible. Tant de bo puguem tornar amb una medalla penjada al coll, sigui del color que sigui», comenta. Casas no va participar a Rio, on sí que hi havia Laia Palau. La base de l’Uni Girona afrontarà els seus quarts Jocs (2004, 2008, 2016 i 2020) després de perdre’s els de Londres en caure eliminada a la segona fase de l’EuroBasket de Polònia.
«Jugar uns Jocs és el somni de qualsevol esportista. Ens passem quatre anys treballant només per aquesta competició i per mi és un somni fet realitat, dels pocs que em quedaven per complir», conclou Casas que ahir va agafar l’avió amb la selecció per viatjar cap a Tòquio.
A la modalitat de gimnàstica Marina González i Laura Bechdejú del Salt Gimnàstic Club competiran els seus primers Jocs amb tan sols 18 i 21 anys, respectivament. González va néixer a Malgrat de Mar, però ha completat tota la seva formació a Salt (des del 2009) i ja es considera una gironina més. Bechdejú confessa que té «molta il·lusió, però estic una mica preocupada perquè tot és molt estricte i hi ha molts protocols». «Una part de tu no està tranquil·la perquè has d’anar amb molt de compte i a uns Jocs s’ha d’anar a gaudir del moment. Haurem de fer un esforç mental enorme, a part del físic que ja fem. Tot i així, els agafo amb ganes i sempre amb un somriure. Anar a Tòquio és un somni que tinc des de ben petita i encara més per disputar els meus primers Jocs. Amb les dues lesions que vaig patir (a l’ull i el colze) pensava que hauria d’abandonar la gimnàstica. M’han fet més forta», diu. La delegació va sortir ahir cap a Tòquio.
Enguany no hi haurà mites com Joel González, Marta Xargay o Josep Antoni Hermida, ja retirats, però la representació olímpica gironina ha crescut amb tres esportistes més respecte als Jocs de Rio 2016. Malgrat la pandèmia, la festa està assegurada.
