Les imatges de Lebron James i Lewis Hamilton amb el genoll a terra o de Naomi Osaka amb samarretes o mascaretes a favor del moviment Black Lives Matter i que també han pogut veure’s a l’Eurocopa en seleccions com Bèlgica o Anglaterra poden convertir-se en un dels focus d’atenció, almenys inicialment, dels Jocs Olímpics de Tòquio que s’inauguren demà. El que és una pràctica comuna en les grans estrelles de l’esport, ansioses per fer sentir les seves veus i per utilitzar l’altaveu de la seva popularitat en causes socials, arribarà també al moviment olímpic 50 anys després que els punys enlaire de Tommie Smith i John Carlos a Mèxic 68 els convertissin en figures icòniques i també en empestats per al món.
Debut i protesta
La primera jornada de competició, la del futbol femení, ja va deixar una mostra. Les jugadores de les seleccions femenines de futbol de Gran Bretanya, Xile, els Estats Units, Suècia i Nova Zelanda es van agenollar a la gespa abans d’iniciar els seus respectius partits en senyal de protesta contra el racisme. A Tòquio 2020 tindran cabuda expressions de tipus polític, solidari o social en el terreny de joc abans de l’inici de la competició o durant la seva presentació, bé com a esportista individual o de l’equip, abans de la prova en la qual prenguin part.
La decisió la va prendre la Comissió Executiva de l’organisme olímpic a principis d’aquest mes després de les recomanacions de la seva Comissió d’Atletes i modificarà la norma 50.2 de la Carta olímpica suavitzant la seva postura davant de la manifestació en els terrenys de joc i les competicions. Aquesta norma establia la protecció de la neutralitat de l’esport en els Jocs i no permetia cap mena de manifestació ni de propaganda política, religiosa o racial en els emplaçaments, seus o altres zones olímpiques.
El COI ha entès que les veus dels atletes i els seus missatges són importants i des d’aquests Jocs obrirà a la porta perquè es facin sentir, encara que sempre des d’una posició de respecte cap als altres. Així preservarà el podi, el terreny de joc i les cerimònies oficials de qualsevol mena de protesta i manifestació, però autoritza missatges visibles a la Vila Olímpica o la roba dels esportistes, seguint les recomanacions de la Comissió d’Atletes després d’una consulta en la qual van participar més de 3.500 esportistes de 185 comitès nacionals.
Demanda àmplia
Nombrosos esportistes havien demanat amb anterioritat que s’aixequessin aquestes restriccions, després de les protestes contra el racisme o altres formes de discriminació que van secundar en altres competicions, coincidint amb moviments com el de Black Lives Matter. Les zones mixtes, les conferències de premsa, les entrevistes i els mitjans de comunicació -tant els tradicionals com els digitals-, al costat dels canals de xarxes socials, són els altres espais en els quals el COI autoritza els atletes fer públics els seus missatges.
El jurament que esportistes, entrenadors i àrbitres faran durant la cerimònia inaugural, d’altra banda, inclourà per primera vegada els termes inclusió i igualtat, després d’un canvi en el redactat aprovat pel COI, seguint també una recomanació de la Comissió d’Atletes. Dos esportistes, dos entrenadors i dos jutges (home i dona en tots els casos) prometran, mentre sostenen la bandera olímpica i en representació dels seus companys, «respectar i acatar les normes, amb un esperit de joc net, inclusió i igualtat».
