Amb l’amenaça latent d’un rebrot de covid-19 que podria precipitar una fatal interrupció, els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 s’inauguren aquest divendres, un any després de la seva data prevista, amb l’esperança que el major espectacle esportiu del món, amb 10.500 atletes de 204 països en acció, alleugi la càrrega psicològica derivada de la pandèmia. Per primera vegada en la història olímpica, en recintes sense públic per a no donar facilitats al coronavirus, podran escoltar-se amb nitidesa el tritlleig dels claus sobre el tartan, el xipolleig de braços i peus a la piscina, la respiració fatigosa de les gimnastes en ple esforç, les consignes dels entrenadors als seus equips, fins i tot paraules gruixudes proferides en moments de frustració.

Els Jocs de la 32a Olimpíada han tingut una sobresaltada gestació i un part difícil, però la il·lusió acumulada dels esportistes i l’obstinació del COI i dels organitzadors japonesos a tirar endavant la competició costés el que costés, a fi de minimitzar la despesa econòmica, han obrat el miracle: l’espectacle tira endavant sota l’estat d’emergència. Una cancel·lació implicaria pèrdues pròximes als 12.900 milions de dòlars en un moment en què les arques del COI, amb un dèficit de 55 milions de dòlars el 2020, i les del país organitzador no viuen el seu moment més pròsper, per aquest motiu la invariable resposta del COI sobre un nou ajornament va tornar a trobar la mateixa resposta: és una possibilitat que no es contempla.

No obstant això, l’augment de contagis al Japó, i específicament a l’àrea de Tòquio, va induir recentment al director del Comitè Organitzador dels Jocs, Toshiro Muto, a no descartar del tot una cancel·lació d’última hora. El director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, va intervenir en la Sessió del COI per expressar la seva confiança que els Jocs recaptin la solidaritat i la determinació necessàries per a acabar amb la pandèmia i va aportar una lúgubre previsió estadística: més de 100.000 persones moriran de covid al món durant els Jocs, que seran -va dir- «una celebració d’esperança».