Quan li va arribar la proposta no s’hi va poder negar. Era irrefutable. Si per als esportistes anar als Jocs Olímpics és un somni, per a la resta de la comitiva que els engloben, també. La gironina Goretti Font el farà realitat acompanyant a l’expedició del Canadà com a fisioterapeuta de confiança de la ciclista Karol-Ann Canuel. «Sempre l’he portat. Volia tenir el seu equip de confiança i amb qui treballa en el seu dia a dia a Girona. Va demanar-me si vola anar a Tòquio amb ella perquè després d’aquests Jocs es retira. És una de les corredores que pot tenir possibilitats de medalla. No podia dir que no a una oportunitat així», explica.

Goretti Font és la directora i fisioterapeuta del Gabinet Mèdic Girona juntament amb el seu marit Alex Sans Vega, que també és director de l’equip de ciclisme professional Qhubeka-NetHash. Fa més de sis anys que treballa en el món del ciclisme, ja que «va ser una de les meves primeres feines només sortir de la carrera». Nascuda a Begues però resident a Sant Gregori des de fa 12 anys, també ha treballat a l’Instiut d’Esports australià, amb base a Itàlia, i amb diferents equips professionals. Quan va ser mare va «deixar aquest món una mica al marge perquè és difícil compaginar-ho amb la conciliació familiar», tot i que mai se n’ha apartat del tot.

Amb 29 anys, Goretti Font participarà en els seus primers Jocs formant part de la modalitat de ciclisme en carretera, sobretot pel que fa a ruta i contrarellotge. «Ja he estat a Mundials com el de Ponferrada, Estats Units o Qatar, però ser a Tòquio em fa especial il·lusió. Hi som des de fa una setmana per adaptar-nos als canvis d’horari, la temperatura… És un país molt humit i calia fer una bona adaptació abans de la competició per tenir una mica més d’avantatge respecte a les altres seleccions que fa menys temps que hi són», diu.

«No podem moure’ns»

Després que es trenqués la bombolla olímpica amb els primers positius per coronavirus, Goretti Font assegura que la situació els fa patir «per una part i per l’altra no». «Les restriccions són molt dures. Ara estem en un hotel de la Vila Olímpica i els primers dies érem en un que va contractar la selecció del Canadà. No ens podíem moure de la planta ni fer servir ascensors…», relata. A més, «tenim totalment prohibit barrejar-nos amb la gent local i ens fan tests cada matí». «Si sortim a entrenar, el cos tècnic va al cotxe i no podem parar ni per anar al lavabo. Només per posar benzina sempre que no tinguem interacció amb ningú. Són uns Jocs bastant diferents. Ens hem d’habituar a no moure’ns de l’espai que tenim. Per sort, tenim alguna persona que pot portar-nos coses que puguem necessitar del supermercat, però el contacte amb l’exterior és zero», afegeix.

Per més que «els afrontem d’una manera diferent i que les corredores no tinguin l’esperit olímpic de la selecció en sí, malgrat estar bé», la fisioterapeuta considera que «viure uns Jocs amb pandèmia també té el seu què». «Personalment, vull donar el millor de mi perquè a les corredores no els falti res i puguin rendir amb bons resultats», manifesta. A la selecció masculina destaca Michael Woods, un dels favorits per la ruta. «La motivació per aconseguir una medalla» està assegurada.

La disciplina de ciclisme en les seves diferents modalitats serà de les primeres que competeixi als Jocs, tot just després del Tour de França. Aquesta matinada ha sigut el torn de la ruta masculina (de 4 a 11.15 h), mentre que demà a primera hora del matí es farà la ruta femenina (de 6 a 10.35 h) en la qual correrà la ciclista que porta Goretti Font.