Si els assalts del taekwondo duressin set segons menys, probablement Adriana Cerezo seria avui campiona olímpica.La realitat és que una jove de només 17 anys va estrenat ahir amb una plata el medaller espanyol a Tòquio. I ho va fer a cops de peu. Superant un quadre diabòlic només franquejable amb la desimboltura de la joventut i un somriure que en unes hores va tenir pendent tot el món esportiu al mateix nivell que van emocionar les seves llàgrimes després de la derrota.En aquests Jocs per a matiners, Espanya va despertar amb l’esperança que Alejandro Valverde estrenés el medaller, però es va trobar una vaileta (-49 kg) que sense perdre el somriure, anava sembrant el seu camí de víctimes. Només la campiona de món i número 1 del rànquing mundial, la tailandesa Panipak Wongpattanakit, va poder frenar l’huracà madrileny, i ho va fer amb molt de patiment: per un ajustat 11-10 i després que l’espanyola es posés per davant a 30 segons del final.

«Ha aprofitat l’oportunitat que li he donat», explicava la pròpia Adriana després de la final, conscient que en aquest mig minut final es va trair a si mateixa.

A set segons de la fi, sense temps per reaccionar, la tailandesa va connectar el cop que li va arrencar l’or de coll. «Jesús, no em matis», va ser el primer que li va dir per telèfon al seu entrenador, Jesús Ramal. «M’has deixat al·lucinat, m’has fet plorar com una criatura. Ho has fet de 10», el va tranquil·litzar el seu tècnic.