Ningú sap com seria la vida de Ray Zapata si Gervasio Deferr no s’hagués fixat en ell. El triple medallista olímpic va veure en un campionat d’Espanya aquest dominicà que havia arribat amb nou anys a Espanya i el qual, amb 17, molts consideraven que ja era massa gran per a la gimnàstica. Ray estava lesionat però Gervi es va quedar esbalaït per la seva potència, pensant que ni ell arribava tan alt, sense entendre com ningú apostava per aquest talent tardà. Va treure’l de Lanzarote, on estava fent festivals a la platja, i se’l va endur al CAR de Sant Cugat. Onze anys després Ray es va penjar la plata en terra, el mateix que va fer fa 13 anys el seu descobridor a Pequín. L’hispà-dominicà va treure la mateixa nota que l’israelià Artem Dolgopyat, però va quedar segon per una dècima de dificultat.
La gran basa de la gimnàstica espanyola va afegir així el seu nom als de Deferr (or en salt a Sydney i Atenes i plata a Pequín) i Patricia Moreno (bronze en terra a Atenes-2004). Ray reconeixia que havia anat a Rio acollonat, però que a Tòquio ja anava a per totes. Als 28 anys i quatre després de trencar-se el tendó d’Aquil·les afrontava els seus segons Jocs convençut que havia arribat la seva hora. Arribava a la final amb la quarta millor nota i amb el Zapata 2 a la motxilla. Al febrer es va operar del turmell esquerre i des de llavors va estar practicant un nou moviment, evolució del Zapata. Si la primera versió era una doble mortal cap endavant amb gir i mig longitudinal, amb el cos encongit, en l’evolució va pujar la dificultat en fer-ho amb el cos estès. La posada de llarg va ser fa un mes a la Copa del Món de Doha, on li va valer la plata.
L’estratègia
El dubte era si arriscar a la final amb el 2.0 o ser conservador amb l’1.0. El rus Nikita Nagornyy va obrir el foc arriscant amb un triple carpat, que va fallar. Ray va ser el següent amb el Zapara senzill. Després de fer-lo va mostrar el pitet amb el nom d’Olympia, que va néixer al maig i que va venir al món amb una medalla sota el braç.
Faltava veure què feien els altres rivals. L’altre gran favorit, l’israelià Dolgopyat, va començar amb un Zapata que no va clavar, igual que va tenir desequilibris en les dues següents diagonals. Va calcar la nota de Ray, 14.933, però es va col·locar primer en tractar-se d’un exercici amb una dècima més de dificultat. Zapata, malgrat que ja veia molt a prop el podi, no podia ocultar la seva decepció i les seves llàgrimes.
Llàgrimes de ràbia i alegria
Les llàgrimes de ràbia es van transformar en llàgrimes d’emoció en pujar-se al podi per penjar-se ell mateix, pels protocols de la Covid, la plata. Les mateixes llàgrimes que abocava la seva dona, Susana, que li havia amagat el pitet d’Olympia a la maleta i que Ray va descobrir en desfer-la a Tòquio. Una metall que es tatuarà al costat del bronze del Mundial del 2015 que llueix al pit al costat d’un tigre.
«La dedico a la meva filla, per descomptat, va 100% per ella», va comentar el subcampió olímpic.
Hinojosa, ara jutge, i Jeroni Casassas eren els gimnastes al costat dels quals Zapata va començar a entrenar al CAR de Sant Cugat sota la tutela de Víctor Cano i un Deferr exultant. «Havia de ser ell el successor», deia Gervi ahir entre llàgrimes a la retransmissió de TVE en veure que el seu deixeble havia recollit el seu testimoni.
