Banderes onejant, nervis, il·lusió i la graderia farcida de prop d’un centenar de gimnastes del Salt Gimnàstic Club. L’espera valia la pena: rebre Laura Bechdejú i Marina González, dues esportistes que van marcar, la setmana passada, un abans i un després a la història del club. Pràcticament aterrades de Tòquio, les dues gimnastes olímpiques es van deixar veure durant la matinal d’ahir pel pavelló saltenc per alegrar les cares d’aquelles nenes que un dia volen ser com elles i participar en uns Jocs Olímpics. Perquè tot i que el Salt Gimnàstic Club torni a enviar a una convocatòria de la selecció estatal per uns altres Jocs a alguna gimnasta, Bechdejú i González sempre seran les primeres de travessar aquella efímera línia que separa el probable de l’improbable. «Sempre hem tingut en ment anar a uns Jocs. És un somni complert que encara estem assimilant», comentaven les dues esportistes que afirmavaven que «és el primer pas d’un camí que serà meravellós. D’aquí a tres anys hi ha París i hi volem anar. Tocarà continuar treballant com fins ara hem fet per poder-ho fer possible».
El treball i l’esforç els ha estat inculcats des de ben menudes, quan feien els seus primers salts, de la mà de la directora tècnica, Montse Hugas, i de tot el manat d’entrenadors i entrenadores que formen el club. «Això és una família. Crec que la principal clau de l’èxit és la pinya que fem i els valors que ens ensenyen», relatava Bechdejú. Ratificant els seus mots, Hugas comentava que «som una família. Pot passar qualsevol cosa amb qualsevol esportista però saben que el Salt sempre hi serà». A més, Hugas valorava l’èxit de dur dues gimnastes a uns Jocs Olímpics: «Hem complert un anhel. Primer eren les instal·lacions fa una dotzena d’anys, després els campionats internacionals; i ara això».
La pregunta «i ara què?» s’havia de fer i Hugas responia: «D’aquí ben poc tenim París. Hem de continuar. No ens podem aturar per poder ser-hi presents. A més a més, a escala nacional hi ha la Lliga Iberdrola i les diverses competicions internacionals. Això no s’atura», recordava.
El cas Biles
Bechdejú va parlar també de la retirada de Biles en la prova per equips de la setmana passada. «A tothom li pot passar, però que passi en una competició així deu ser dur. Va fer bé de retirar-se. Si el cap no hi és, ho perds tot però... hi ha un moment que el cos es bloqueja i no et pots ni moure», detallava.
