Les expectatives eren elevades. Pensar que Esther Guerrero marxaria de Tòquio amb una medalla penjada al coll era potser molt agosarat, però imaginar la banyolina superant la primera ronda i millorant així els registres de fa cinc anys a Rio entrava dins de les possibilitats. A l’hora de la veritat, però, es va quedar sense benzina. Va córrer gairebé cinc segons més lenta que unes setmanes enrere a Estocolm, on havia volat a la Diamond League per aconseguir la seva millor marca personal en una prova dels 1.500. El 4:02.41 convidaven a l’optimisme. Era el cinquè millor temps de les quinze participants de la seva sèrie, la segona que es va córrer la matinada del dilluns. Però això no la va ajudar a aconseguir una marca que la classifiqués per a la següent ronda. La tres vegades campiona d’Espanya va aturar el cronòmetre en 4:07.08. Massa lenta per avançar. No va tenir opcions ni de pensar en una hipotètica repesca.

«Quan he arribat a la línia de meta ja he vist que em quedaria fora. No he corregut bé ni he sabut gestionar la cursa. Estaven fent molts canvi i m’he quedat sense força a la recta final. Em sap molt de greu, no he pogut demostrar tot el que tenia. He tingut una sensació desagradable. Simplement no ha estat el meu dia després d’haver treballat tant tot el meu equip», es lamentava Esther Guerrero, consumada l’eliminació. Una cursa i prou, com a Río quan no va superar la primera ronda, en aquella ocasió dels 800. Ahir, de les 45 participants, va fer el 26è millor temps. No va ser suficient. De cada sèrie passaven de manera directa les sis primeres i també els sis millors temps de la repesca.

Va córrer al costat de la gran favoria, la neerlandesa Sifan Hassan, protagonista d’una de les imatges de la jornada d’ahir. Al toc de campana, Hassan se’n va anar al terra però va aixecar-se i va tenir temps d’esprintar de tal manera que va anar avançant posicions. Va atrapar el grup i va tenir temps de guanyar la prova amb un temps de 4:05.17. Guerrero va afrontar els últims 500 metres ben situada però li van fallar les forces i va perdre pistonada. Després de la proesa del matí, Hassan va tenir temps a la tarda de seguir fent història. Va guanyar l’or en els 5.000, superant amb un temps de 14:36.79 a les africanes Hellen Obiri i Gudaf Tsegay.

Mechaal, en acció

L’altre representant de la demarcació, l’atleta palamosí Adel Mechaal, ha corregut aquesta matinada la primera ronda dels 1.500 metres masculins.