És de nit al Japó i Pedri González (Tegueste, 2002) respon a la seva habitació de Tòquio en vigílies d’una data històrica. Ha renunciat a part de les vacances per un somni únic, que no està a l’abast de qualsevol. L’espera la final olímpica, un partidàs contra el Brasil i la possibilitat de creuar el llindar de la història: en poques hores pot convertir-se en el primer esportista de Tenerife en penjar-se una medalla d’or en uns Jocs. La seva humilitat presideix els seus missatges. Aquests són els temes que va abordar en roda de premsa uns dies abans de la final.
UN ANY INCREÏBLE
«Si algú m’ho hagués dit fa un any li hauria respost que si estem bojos. Són un munt de coses per estar encara en la meva primera temporada, i més en un club gran com el Barça. I pel que fa a la selecció i els Jocs, és un orgull ser aquí i ho gaudeixo dia a dia».
EL BRASIL
«Per a mi, és el rival que volia des del principi. L’hauria signat. Sempre m’ha agradat jugar contra els millors i el Brasil és de les seleccions més potents que hi havia aquí. Serà complicat batre’ls perquè juguen molt bé a futbol. Són jugadors tècnics, als quals els agrada divertir-se amb la pilota i ens proposaran un partit molt complet».
LA FINAL
«Principalment m’agradaria que l’equip guanyador fos el nostre, això és el fonamental. No m’he imaginat el partit ni he pensat com serà. Soc més de viure i gaudir-lo en el moment».
EL RENDIMENT
«La veritat és que em trobo bé. Sempre intento aportar a l’equip el màxim possible i fer el que em digui el míster en cada moment. Ajudar els companys és el més important i en aquesta selecció tenim un gran grup i és precisament això el que ens ha portat a ser a la final».
LA FALTA DE DESCANS
«És normal que la gent pensi que estic cansat. Porto molts partits però jo intento descansar dia a dia, dormir després dels partits, menjar bé i fer cas als nutricionistes i especialistes que tenim a la selecció. Aquí no han pogut venir pel tema de les acreditacions, però és important atendre les seves recomanacions i així estar sempre disponible per a l’equip. Després, faré el descans i les vacances que em digui el Barça».
MESSI I NEYMAR
«Per a mi seria un honor aconseguir el que van aconseguir ells en el seu dia, però no em comparo amb aquestes bèsties, ni molt menys. Ells ho han estat tot en el futbol i és impossible qualsevol comparació amb els dos. Jo penso més en que seria una alegria per a mi i per la meva família guanyar la medalla d’or».
BARÇA O SELECCIÓ
«Tenint l’oportunitat d’aconseguir una cosa i l’altra, no crec que calgui triar. És veritat que amb el Barça hi ha molts anys per davant per aconseguir títols importants com la Champions i que això dels Jocs pot ser només una vegada a la vida, però aspiro al màxim en totes les competicions».
LA VILA OLÍMPICA
«És una bogeria veure que tots els esportistes dormen en les mateixes condicions i sota el mateix sostre, encara que uns siguin més famosos o cèlebres que altres. Tots m’han tractat molt bé quan els he demanat una foto, per exemple Pau Gasol. S’agraeix el tracte dels esportistes, que siguin tan propers i es portin així de bé amb un. És un luxe tenir referents així».
