L’entrenador sarrianenc, Jordi Ribera, va aconseguir la medalla de bronze amb la selecció espanyola d’handbol, guanyant Egipte (31-33) en el partit pel tercer lloc dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020. «És el premi a una generació, estic molt content pel partit. Egipte té de tot, gent jove i física, i hem fet un partit complet. Hem anat per davant gairebé els 60 minuts i hem estat molt sencers en el treball defensiu i la porteria. Al final hem tingut aquells minuts d’ofici quan el partit s’ha posat difícil i hem assolit un premi molt important no només per una generació, no només per Raúl Entrerríos, que ho deixa, sinó pel nostre esport, que segueix estant a l’elit», va dir el gironí, que pot presumir d’una trajectòria envejable des de la seva arribada a la selecció: des del 2018 fins aquest 2021 Espanya ha aconseguit dos ors als Europeus, el bronze en el Campionat del Món, i ara el bronze en els Jocs de Tòquio 2020.
«Després del cop de no jugar a Rio ha sigut un luxe entrenar a aquest grup de jugadors, que mai es queixa, que són crítics amb la derrota i saben aixecar-se quan es perd», va subratllar. Ribera va destacar com els nous, cas de Miguel Sánchez Migallón que va substituir el lesionat Viran Morros, s’han acoblat a l’engranatge de la selecció espanyola. «Ara alguns marxen (Raúl Entrerríos, Viran Morros, Julen Aginagalde i Dani Sarmiento) i hi ha un grup que segueix. Acabem de veure com un noi com Miguel després de la lesió de Viran ha competit com si estigués amb nosaltres sempre», va assenyalar, i continua: «Aquesta és la identitat espanyola: lluita, sacrifici i no donar res per perdut. Es va veure contra Suècia a quarts i a semifinals vam lluitar fins al darrer minut contra Dinamarca. I avui hem estat 60 minuts al nivell que hem estat».
Patint fins al final
L’Egipte de Roberto García Parrondo va ser un rival que va competir i que no va clavar el genoll fins als minuts finals. Espanya no va poder trencar el seu sostre olímpic, però tampoc es va baixar d’ell per afegir un bronze més als d’Atlanta ‘96, Sidney ‘00 i Pequín ‘08. En un duel on el factor anímic juga un paper clau, van tornar a deixar clar que el seu cicle guanyador des del disgust de Rio 2016 no ha sigut casualitat, tot i que els egipcis també van demostrar que la seva presència en les semifinals no era fruit de la fortuna.
Espanya arribava a Tòquio amb aspiracions daurades, però se’n va amb un premi molt valuós perquè pujar al podi en aquest esport és molt car. A més, va signar el comiat somiat per al seu capità, Raúl Entrerríos, simbòlic autor del gol final que va sentenciar un partit on la campiona d’Europa va saber patir i trobar a la seva defensa i a Alex Dujshebaev en el moment clau. El marcador estava equilibrat poc abans del final (23-23, min.42), però l’aparició de Dujshebaev va permetre agafar la davantera a la selecció de Jordi Ribera, que es penja un bronze molt merescut i allarga el seu èxit.
França, campiona dels Jocs en superar Dinamarca (25-23)
França es va proclamar campió olímpic d’handbol masculí després d’imposar-se 25-23 a Dinamarca en la final dels Jocs de Tòquio 2020. Els francesos es van agafar la revenja, ja que els havien deixat sense or a la final de Rio 2016. Mikkel Hansen (9 gols) i Niklas Landin (14 aturades), no van ser suficients.
