Blai Mallarach es va quedar sense medalla de bronze diumenge al matí en perdre el partit pel tercer lloc contra Hongria (5-9). La desfeta de la selecció espanyola en la lluita pel bronze en l’últim dia de la competició a Tòquio va deixar Jordi Ribera com l’únic gironí amb medalla en aquesta edició dels Jocs Olímpics. Un èxit, el del tècnic de Sarrià de Ter amb la selecció espanyola d’handbol, que fa que la demarcació allargui un idil·li amb les medalles a les cites olímpiques que va començar el 2004 a Atenes amb les plates de Josep Antoni Escudero, Josep Antoni Hermida i Xavier Bosma i el bronze de Carles Torrent. Des de llavors, l’esport gironí ha estat present i ha triomfat a tots els Jocs. El darrer, aquest, a Tòquio, on Jordi Ribera s’ha pogut penjar la medalla de bronze i ampliar, de passada, el seu palmarès triomfal.
Com Mallarach, el palamosí Adel Mechaal es va quedar també a les portes de les medalles en la final dels 1.500 metres, en què va acabar finalment cinquè millorant i de quina manera els registres de Tòquio, però sense cap metall penjat al coll. La banyolina Esther Guerrero, també en la mateixa distància i com li havia passat el 2016 en el seu debut olímpic -llavors en 800-, no va passar de la primera ronda. Va ser vuitena, lluny de la seva millor marca personal. En el seu debut als Jocs, Manel Balastegui, remer del Club Natació Banyoles, va acabar en setena posició juntament amb el seu company Caetano Horta. Tots dos van guanyar la final B en la modalitat de doble escull lleuger masculí, fent-se així amb un diploma. El ciclista de Santa Coloma de Farners i també debutant, Jofre Cullell, va ser quinzè en la prova de circuit de bicicleta de muntanya i tampoc va pujar al podi. Tres quarts del mateix li va passar a la bescanonina Queralt Casas, que no va poder impedir que la selecció de bàsquet femení empitjorés els resultats de Rio i perdés als quarts de final contra França (64-67). Mentre la tennista Paula Badosa va haver d’abandonar per culpa d’un cop de calor quan lluitava per ser a les semifinals, la gimnasta Laura Bechdejú tampoc va fer medalla.
L’únic gironí que tornarà cap a casa amb una d’elles és el sarrianenc Jordi Ribera. Al capdavant del combinat nacional d’handbol, va aconseguir el bronze després d’imposar-se a Egipte (31-33) rubricant un gran paper en aquests Jocs. El mateix metall que, mesos abans, al gener, l’equip havia assaborit en el Mundial també amb Ribera al comandament de la nau. Amb aquest èxit, la demarcació manté viva la flama que es va encendre per primer cop el 2004. A Atenes, Girona es va posar al mapa olímpic. La sequera es trencava de cop i volta amb quatre protagonistes. Josep Antoni Escuredo es va penjar la plata en ciclisme. Tres quarts del mateix del que va fer Josep Antoni Hermida. Argent també per a Xavi Bosma, en aquest cas en vòlei platja. I el bronze va ser per al ciclista Carles Torrent.
No va ser un miratge. La ratxa va tenir continuïtat i es manté vigent a dia d’avui. A Pequín, el 2008, el torn va ser pel palafrugellenc Albert Rocas, que va conquerir el bronze formant part de la selecció espanyola d’handbol. Com aquest 2021, a Tòquio, un únic representant i el mateix esport. Es va ampliar la nòmina el 2012 a Londres. El taekwondista Joel González, llavors amb només 22 anys, va alimentar encara més una trajectòria ascendent penjant-se l’or en la categoria de -58 kg. Tampoc es quedava sense medalla la garrotxina Jennifer Pareja que, formant part de l’equip femení de waterpolo, guanyava la plata.
A Rio, fa ara cinc anys, va repetir experiència Joel González. En aquest cas, amb un bronze en la categoria de -68 kg. La gironina Marta Xargay aportava el seu granet de sorra perquè la selecció de bàsquet femení es fes amb la plata al signar un excel·lent torneig però perdent amb claredat la final contra els Estats Units (101-72).
Falten tres anys perquè París inauguri els Jocs del 2024. Una nova oportunitat perquè els esportistes gironins hi treguin el cap i perquè mantinguin el que des d’Atenes ja s’ha convertit en una tradició: guanyar alguna medalla. Com a mínim una. I si en cauen més, benvingudes seran.
