No s’ho creia. Podia guanyar la primera etapa de la Vuelta, donar la sorpresa, vestir-se de líder i deixar sense alè als 600 veïns d’Ezkio-Itsaso, el poble on viu Álex Aranburu, batut sol per un ciclista voraç, que corre en una altra lliga, que no regala res, absolutament res, que es diu Primoz Roglic, que ha vingut a Burgos per a acabar vestit de vermell a Santiago de Compostel·la i que no va deixar la primera etapa de la prova perquè uns altres protagonitzessin episodis èpics. Arribar, veure i vèncer.

«Era curta però dura. He arribat a la meta sense que em quedés res en el cos», deia Roglic poc després d’arribar a la catedral burgalesa. Era l’instant precís en el qual Aranburu, 25 anys i que en 2022 deixarà l’Astana per a enrolar-se en el Movistar, s’aixecava de la cadira calenta sabent que havia estat segon. De fet, excepte el grandiós paper d’Aranburu, no va haver-hi sorpreses en la contrarellotge. I així va ser, entre Enric Mas, el millor dels escaladors (va cedir 18 segons), i Mikel Landa, el pitjor, com sol ser habitual en aquesta mena d’etapes, se’n va deixar 38. I és que el ciclista alabès no va voler jugar amb la pressió, va preferir cedir una mica de temps que arriscar i, fins i tot, es va espantar quan un gos se li va creuar en el camí. Almenys no va ser un gat negre.

«Havia de pujar ràpid la costa de la contrarellotge (la que portava al turó del castell de Burgos) i controlar les corbes», va dir Roglic. Fa un any va guanyar la contrarellotge de la Vuelta Espanya i fa dues també. Però també en una crono, a França, va perdre davant el seu paisà Tadej Pogacar, el Tour de França del 2020, a un sol dia de París.