Joan Laporta va desencadenar una «vendetta» ràpida i demolidora contra Josep Maria Bartomeu. La carta de 10 punts divulgada la tarda del divendres, en la qual l'expresident va acusar el seu successor d’«inacció» i el va posar sota sospita pels 483 milions de pèrdues de la temporada passada, va activar la sang calenta que se li pressuposa al mandatari blaugrana actual. Durant el cap de setmana va esmolar l'espasa i ahir la va brandar sense misericòrdia contra el seu antecessor, al qual li va rebatre d'un en un tots els punts de la missiva durant una demolidora compareixença de dues hores. Va buscar fer sang i ho va aconseguir. Laporta va llançar a Bartomeu al fossat dels lleons i es va recolzar en un reguitzell de números extrets d'una ‘due diligence’ que serà presentada al detall al setembre. Números per a treure els colors a la junta anterior. Havia rebut la carta de manera privada, però en veure que l'expresident la va fer pública a través de l'agència Efe, va córrer a convocar una roda de premsa per a detallar el llegat rebut. «La carta és un esforç per justificar una gestió injustificable. I vull sortir de seguida perquè no es compleixi la màxima que si repeteixes molt una mentida es converteix en una veritat».

Laporta va comparèixer encès. «La carta és un exercici de desesperació que aprofita un moment de convulsió del barcelonisme. Això és ser oportunista per part d'una persona que ha portat al club a la ruïna», va dir. «Buscarem solucions per a depurar responsabilitats», va afegir. «Crec que l'expresident Bartomeu és conscient que s'han comès irregularitats i em quedo amb l'últim paràgraf en què s'ofereix per a trobar solucions. On calgui depurar responsabilitats es farà». Es va presentar Laporta sense diapositives ni power points. No va necessitar d'aquesta mena de crosses per a entrar a mata-degolla contra la gestió del seu antecessor a partir d'unes xifres esborronadores. «La situació del club és dramàtica», va remarcar.»Gratant molt ens trobarem amb 660 milions d'ingressos, però unes despeses de 1.136 milions i un deute de 1.350 milions». Així i tot, va tenir un missatge optimista en el tancament de l'acte: «En un parell d'anys espero que l'economia estigui sanejada. Però a curt termini la situació és molt complicada».

Va explicar, en aquest sentit, que el club ha obtingut un crèdit de Goldman Sachs per valor de 595 milions, al 1,9% versus el 6% que es van trobar de deute financer, que «ens dóna aire». Goldman Sachs, va dir, ja degué lliurar un préstec pont de 80 milions res més entrar la nova junta en el club «perquè en cas contrari no podíem ni pagar les nòmines». Laporta va pintar un panorama fosc però sense deixar d'introduir el missatge que se sent optimista, amb forces i ganes de revertir la dantesca situació. L'experiència l'ajuda, va apuntar amb la bona retòrica que sempre li acompanya i contra la qual Bartomeu poc podria fer, d'aquí ve que aquest prefereixi el refugi escrit d'una missiva. Però l'advocat Laporta es va assegurar que no hi hagi amagatall al qual no arribi la detonació de les seves dures paraules.

El president va atacar per tots els fronts. Pels elevats interessos financers, per la situació del Camp Nou que requeria d'unes actuació urgents per a poder obrir al públic, per les desviacions en la construcció de l'Estadi Johan Cruyff… No va salvar res del llegat de la junta anterior. Particularment dur va ser amb la política esportiva. «Ens hem trobat un context d'una política esportiva errònia que genera perjudicis a l'entitat. És la piràmide invertida, que els veterans tenen contractes llargs i els joves, contractes curts. I això és difícil per a renegociar contractes. Aquestes reduccions de salaris que presumien els anteriors gestors no són certes. Es va aconseguir 68 milions de reducció però en realitat després es pagava en concepte de primes de fidelitat per la finalització de contracte». Prima de fidelitat o de renovació, conceptes certament estranys que la junta anterior va introduir en el llenguatge quotidià del club, com si les altes fitxes no fossin suficients. «Tenim una massa salarial que representa el 103% dels ingressos, és a dir, de 617 milions d'euros. Representa un 25% o 30% més que els nostres competidors», va dir en al·lusió al Madrid o el Manchester United. «Ens hem trobat -va afegir- que s'han fet uns pagaments desproporcionats a intermediaris, no a agents. Per exemple: un fitxatge que va costar 40 milions i per prima de compra paguem per un costat 8 milions i per prima de venda, uns altres 2 milions d’euros».