L’olotí Blai Mallarach va fregar la medalla de bronze en els seus tercers Jocs Olímpics amb la selecció espanyola de waterpolo. Amb el regust amarg d’haver-se quedat a les portes, no descarta tornar a intentar-ho d’aquí a tres anys a París.
Tercers Jocs Olímpics. Quina valoració n’extreu?
A nivell personal estic content amb la meva aportació. Col·lectivament, vam estar bé i vam desplegar un bon joc. Ens mereixíem estar entre els tres primers, però les semifinals van ser molt dures i crec que vam perdre quan ho teníem a tocar.
Van posar contra les cordes a tota una Sèrbia a semifinals.
Hem de pensar que Sèrbia havia sortit campiona a Rio i des del 2012 havia fet molt bon paper a Mundials i Europeus. Potser estem parlant d’un dels millors equips de la història amb jugadors de molta qualitat. Ja els vam guanyar a la fase de grups perquè els teníem presses les mides. Són jugadors alts i molt grossos i si els fas cansar baixen el rendiment. Portàvem anys eliminant-los i ens tenien respecte.
Un cop dur perdre d’aquella manera.
Ho teníem a tocar, a falta de dos minuts dominàvem el marcador per dos gols. Perdre les semifinals d’aquella manera va fer mal.
Creu que va passar factura en el partit per la medalla de bronze?
Vam tenir una bona oportunitat contra Hongria per penjar-nos la medalla però no vam saber competir. Fins a la mitja part el partit estava molt igualat i ni nosaltres ni ells fèiem les coses bé. En canvi, a partir del tercer període van encertar molts xuts. En canvi nosaltres ens topàvem un cop i un altre amb el seu porter. Podríem dir que sí, que perdre d’aquella manera contra Sèrbia ens va passar factura, sí.
D’aquí a tres anys tenen una altra oportunitat a París. S’hi veu?
El bloc de jugador no crec que canviï. Tenim waterpolistes joves i de ben segur aguantaran un cicle més. Només en Dani López Pinedo va anunciar la seva retirada però hi ha un bon relleu com Unai Aguirre. A nivell personal hauré de veure si puc arribar bé ja que és un cicle atípic. Però soc optimista ja que cada sis mesos tenim una competició internacional amb la selecció.
Què demanaria si sabés que els de París seran els seus darrers Jocs?
Estaria bé tancar un cicle amb medalla a París però primer ens hem de classificar i això és una tasca molt complexa. Per exemple, Grècia va anar al preolímpic i es va classificar per penals i va guanyar la plata.
Parlant de la seva carrera: ha jugat a Espanya, Croàcia i Grècia. Quines diferències hi veu?
A Croàcia és increïble la cultura esportiva que tenen. Moltes ciutats tenen equip cosa que aquí no. Allà et sents com un professional al cent per cent.
Què necessita el waterpolo perquè sigui més seguit?
Crec que és un tema polític. Les empreses haurien de poder decidir si ajudar als club esportius. A més, crec falta donar facilitats a entrenadors per preparar millor la base del waterpolo.
