La flama tricolor (blava, vermella i verda) del moviment paralímpic ha il·luminat el cel de Tòquio durant la cerimònia d'obertura d'uns Jocs que no compten amb la participació d'esportistes afganesos, homenatjats durant la gala, però sí amb un equip de refugiats que va obrir una desfilada que ha comptat amb la presència de 162 països.

Sense públic a l'estadi per les estrictes mesures de seguretat per a fer front a la pandèmia de la COVID-19, els pocs assistents a la cerimònia han pogut gaudir d'una història desenvolupada en un aeroport i amb les ales dels avions com a protagonistes, com a metàfora de l'impuls que mou als esportistes amb discapacitat a collir èxits extraordinaris en les seves vides.

La bandera nacional japonesa, que ha lluït durant tota la gala en un lloc privilegiat prop del peveter, ha estat portada cap al centre de l'estadi per sis destacats esportistes paralímpics (Miki Matheson, Mineho Ozaki Taiyo Imai, Erina Yuguchi, Kaori Icho i Lluita Takumi Asatani) al compàs de la melodia de piano de Nobuyuki Tsujii, un jove pianista cec que ja ha actuat en el Carnegie Hall de Nova York. Després, Hirari Sato ha sigut l'encarregada de posar veu a l'himne japonès.

Aquest moment musical ha donat pas a l'entrada en escena d'una hèlix gegant que ha anat enviant globus vermells, verds i blaus des de tres direccions, mentre uns ballarins de dansa contemporània, dirigits per Kaiji Moriyama, es movien amb les ràfegues de vent.

378 focs artificials, també de tres colors, han canviat la sintonia del guió a l'electrònica per començar la desfilada dels 162 països participants en aquests Jocs, tres més que a Rio de Janeiro, inclosos Paraguai, Bhutan, Maldives i les illes del Carib de Granada i Saint Vincent i les Grenadines, que debuten en l'esdeveniment més mundial més gran de l'esport de persones amb discapacitat.

Els primers a desfilar van ser els sis integrants de l'equip de refugiats, el nedador afganès Abbas Karimi, tres sirians (el nedador Ibrahim Al Hussein, la llançadora Alia Issa i el piragüista Anas Al Khalifa), el taekwondista de Burundi Parfait Hakizimana i el llançador de disc iranià Shahrad Nasajpour.

La delegació afganesa, que no pot estar present a Tòquio a causa de la crisi migratòria i política que està patint el país després de l'arribada dels talibans a la capital, Kabul, no ha caigut en l'oblit. El Comitè Paralímpic Internacional ha volgut tenir-los presents lluint la seva bandera en senyal de solidaritat amb els seus esportistes i un voluntari ha estat l'encarregat de desfilar amb ella.

Aquesta explosió de color que ha suposat la desfilada ha seguit amb una altra en la qual diversos artistes disfressats s'han deixat portar pel moviment de l'escenografia realitzada per Yohei Taneda, director d'art de la pel·lícula 'El món secret d'Arriety' i que ha treballat amb l'estudi Ghibli.

Els discursos institucionals els ha obert Seiko Hashimoto, presidenta del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics i Paralímpics, que ha posat en valor el protagonisme de Tòquio com la primera ciutat de la història que celebra dues vegades aquests Jocs després de fer-ho per primera vegada el 1964.

"L'anterior vegada va portar un desenvolupament dels esports per a persones amb discapacitat, mentre accelerava la seva independència i participació social. Ara, tenim la missió de canviar el futur del món amb la força dels esportistes per a una societat de convivència on la gent pugui estar sense cap obstacle", va confessar.

Andrew Parsons, president del Comitè Paralímpic Espanyol, ha volgut donar les "gràcies a tots els esportistes per l'esforç realitzat per a estar" a Tòquio, en uns Jocs que ha qualificat d'"assegurances pels protocols decretats" pel Comitè Organitzador.

"Nosaltres tenim l'honor de celebrar uns Jocs que canviaran la percepció de les persones amb discapacitat perquè volem canviar aquesta percepció que encara existeix en moltes parts del món feia aquest col·lectiu que representa al 15% de la societat", ha confessat.

"Els esportistes paralímpics representen el millor de la humanitat i tu, esportista, has de ser l'únic que ha de decidir el que vols ser", ha subratllat.

Les guitarres elèctriques també han tingut el seu protagonisme en la cerimònia amb l'actuació d'un quartet de rock que ha liderat Tomoyasu Hotei, un dels guitarristes japonesos més famosos, autor de la cançó 'Battle Without Honor Or Humanity' per a la pel·lícula 'Kill Bill' de Quentin Tarantino.

El fermall final l'ha posat l'encesa del peveter. Kuniko Obinata, triple medallista en esquí alpí, Takeuchi Mashiko, exjugador de tenis taula i medallista d'or a Tòquio'64, i Mayumi Narita, guanyadora de quinze ors en natació, han entrat a l'estadi portant tres torxes, que les hi van donar a tres ciutadans anònims. Aquests, al seu torn, les han lliurat als esportistes paralímpics Yui Kamichi (tenis), Shunsuke Uchida (boxa) i Karin Morisaki (halterofília), que han estat els encarregats de pujar els últims metres, en les seves cadires de rodes, per a encendre el peveter, que ha il·luminat el cel de Tòquio amb una guspira provocada per mil focs artificials.