Quedaven només 20 segons per a la mitjanit quan es va il·luminar la pantalla del mòbil d’un inquiet i nerviós Joan Laporta, el president del Barcelona. Va rebre, al final, el missatge que tant esperava. Tot OK. El triple moviment -Sául cedit de l’Atlètic al Chelsea; Griezmann, cedit del Barça a l’Atlètic; i Luuk de Jong, cedit del Sevilla al Barça-s’havia concretat en l’últim sospir, provocant una sensació d’alleujament a les oficines de la Ciutat Esportiva del club blaugrana. Alleujament econòmic per la marxa de l’estrella francesa, el segon jugador més ben pagat després de Messi, fins ara el primer. I alleujament esportiu perquè portava dos anys a Barcelona​ però semblava que continuava sota la influència de Simeone. Va venir al Camp Nou, però la seva ànima va estar sempre amb el Cholo.

I el canvi -se’n va un campió del món amb França i arriba el descartat del Sevilla, el tercer davanter que no vol ni veure en pintura Lopetegui- retrata també la misèria que viu el Barça. Un club arruïnat econòmicament, amb un deute de 1.350 milions d’euros, que en un sol estiu ha vist sortir Messi i Griezmann. No tenia diners per pagar-los, asfixiat de tal manera que la fotografia del club és devastadora. Una fotografia que presentarà Ferran Reverter, el nou CEO del Barça, a l’assemblea de compromissaris prevista per al proper mes d’octubre. Ja amb tots els números, tots vermells, de l’apocalíptic paisatge que va deixar Bartomeu al Camp Nou. A Messi, el millor jugador del món i, potser, de la història, el supleix Kun Agüero. I a Griezmann, Luuk de Jong, un davanter que és també una concessió a Koeman, assumint, a més, el Sevilla una part de la fitxa de jugador.

Al Barça, un cop tancat el mercat, li queda una plantilla pitjor que la del curs passat, però ha fet un pas cap endavant per sobreviure. Està en risc la sostenibilitat del club, que només ha invertit mig milió d’euros en la cessió de Yusuf Demir (Rapid de Viena). Amb Messi a París i Griezmann a Madrid, la directiva ha reduït la massa salarial. Passa dels 565 milions d’euros, el 110% del que ingressa al club, als 420, al voltant del 85%. Xifres encara desbocades, entre un 25% i un 30% superiors als grans clubs europeus. Perdut Leo, tota la resta era inevitable.

S’han reduït 145 milions en un estiu ple de penúries on el Barça ha necessitat que Piqué baixés primer un 25% i diferís després el seu sou perquè Memphis i Eric García poguessin debutar davant la Reial Societat. Busquets i Jordi Alba van haver de fer el mateix perquè la Lliga autoritzés en l’últim dia de mercat la inscripció del Kun Agüero. Sense diners a la caixa, aclaparat pels deutes, usant el crèdit de 570 milions de Goldman Sachs, la prioritat era rebaixar aquesta massa salarial apostant per fitxatges a cost zero (Kun, Eric i Memphis van haver de reduir un 25% el seu salari abans de signar) i les barates per sobreviure. El club blaugrana tenia, per exemple, tancat l’intercanvi Griezmann-Joao Fèlix. Estaven d’acord Simeone, que no compta amb el jove portuguès, i Koeman, cansat de veure que el francès no exercia de líder. Però, al final es va frustrar l’operació, bloquejada per Miguel Ángel Gil Marín, conseller delegat de l’Atlètic. Tot i això, resultava indispensable per al Barcelona la sortida de Griezmann.

La política econòmica ha estat sempre per davant de l’esportiva, encara que en aquest cas coincidissin. Els blaugranes aconsegueixen un saldo brut de 130 milions d’euros en vendes en existir clàusula de recompra obligatòria, de 40 milions, per a l’Atlètic. El Barça va poder fitxar en l’últim dia a un davanter, però va decidir guardar aquesta opció per a l’hivern, assumint el deteriorament social de Luuk de Jong per Griezmann. Fins a l’estiu de l’any 2023 no hi haurà opcions d’anar amb potència econòmica al mercat. La misèria econòmica provoca que la plantilla s’hagi despotenciat notablement. L’herència de Bartomeu, que va fitxar els tres jugadors més cars de la història (Dembélé, Coutinho i Griezmann), ha estat tan perversa i enverinada que va estrangular Laporta, obligat a signar fins i tot el testament culer de Messi. Ara el Barça està obligat a mirar la Masia amb Ansu lluint el 10 com a signe del canvi.