Sergi Arranz porta el gol a la sang. El figuerenc, de 31 anys, va incorporar-se a l’Olot amb una premissa clara: veure porteria. El seu historial, amb 46 dianes en tres temporades al Terrassa, que van ajudar el conjunt egarenc a aconseguir l’ascens a la Segona RFEF, l’avala i ara espera fer el mateix al club de la Garrotxa arran del descens a la Tercera RFEF. De moment, l’inici no podia ser més prometedor amb un gol per sentenciar la victòria contra el Castelldefels en el primer partit de Lliga (3-1). «Estava mentalitzat per marcar», assegura.

El davanter va batre el porter Romero al minut 70: «Quan el Castelldefels va marcar, vam anar directes a jugar al seu camp. Moha (Abouhafs) va tenir l’opció de passar-me-la dins l’àrea en un contraatac i vaig poder retallar amb un xut al pal curt». Arranz destaca que «veient com ha anat la primera jornada és molt important començar amb bon peu». L’Olot va ser un dels cinc equips (Girona B, Guineueta, Sants i San Cristóbal) que van començar la temporada amb victòria. Millor impossible, debut i gol. «És important que arribin aviat», diu.

Després de decidir tancar la seva etapa de tres anys al Terrassa, amb qui encara tenia contracte, Arranz va convertir-se en un dels davanters més desitjats de la categoria. L’interès de l’Olot no li va venir de nou. «Durant la pandèmia, quan encara estaven a Segona B, ja vam tenir el primer contacte. Aleshores, jo no m’ho podia compaginar amb la meva feina (és dentista), però aquesta sí. Tenia més propostes i la que més m’encaixava era la de l’Olot. Vam posar-nos d’acord molt ràpid», explica.

La bona relació que té amb el tècnic Albert Carbó també hi va influir. «Mai havia tingut un míster tan jove. Ens coneixem des de fa temps. Potser xoca una mica perquè a fora tenim una amistat, però sabem deixar-ho a part en el terreny de joc. Les edats no importen. Es tracta que tothom agafi el seu rol, treballar i aconseguir els màxims resultats perquè l’Olot sigui on li pertoca», comenta. A més, l’atrau l’aposta de l’entitat per tenir una plantilla força gironina: «A la majoria d’equips on he estat es parla més castellà, però aquí és diferent. Et sents més a casa. Hi ha molts jugadors que coneixia i és més fàcil, encara que també ho ha sigut a la resta de vestidors. A Olot es respira un aire especial».

Els de Carbó tenen el gran repte d’ascendir a la Segona RFEF. I, per fer-ho, el tècnic compta amb un grup que és pràcticament nou. «La plantilla és bastant jove. De fet, l’Eloi (Amagat) i jo som els més veterans. Potser encara ens falta alguna peça, però crec que l’equip és molt competitiu. Hem d’anar traient els resultats a casa com vam fer diumenge i segur que a fora també arribaran», apunta. Alhora, però, Arranz recorda que «la Lliga es farà molt llarga»: «Tots passarem per moments bons i dolents. El que hem de fer és ser el màxim regulars possible i si en algun moment passem per algun sotrac, no deixar-nos perdre». La seva experiència amb prop d’un centenar de dianes entre Tercera i Primera Catalana serà clau. «No miro les xifres de les altres temporades, però el que està clar és que fer gols sempre ajuda. Tot és confiança. Soc un més dels onze que juguem al camp i si marco és gràcies a ells. És el reflex de la feina que fa tothom».