Hi ha jugadors que van i venen, ara a un club i ara a un altre. Però n’hi ha d’altres que decideixen quedar un munt d’anys vestint la samarreta d’un mateix equip, i aquest és el cas de Marc Prat, que des del 1995, amb sis anyets, ja corria pel Blanc-i-Verd defensant la samarreta del Bordils. Ell no es considera un emblema del club, però sí que pensa que alguns «hem estat importants per a la història del club». Malauradament, als seus 32 anys i després de vint-i-cinc jugant amb el Bordils, ha pres la decisió de retirar-se. «No és pas una decisió pròpia», comenta, sinó que el mes de maig passat el van operar per quarta vegada del lligament creuat del genoll dret i, per tant, s’ha vist «obligat a abandonar per les lesions».

El mes de desembre de l’any passat, es va trencar el menisc quan va xocar fortuïtament amb un company en un entrenament. Llavors, el metge li va recomanar que, ja que s’havia d’operar del menisc, també s’operés del lligament creuat, que havia quedat tocat per la topada. Era la quarta vegada que Prat passava pel quiròfan després de lesionar-se el 2010, 2013 i 2016, i aquest cop, el 2021, ha dit prou. «El 2016 em van operar per tercer cop i em vaig recuperar bé, i el meu objectiu era jugar fins que decidís plegar», afirmava el ja exjugador bordilenc.

Prat va debutar amb el primer equip blanc-i-verd quan encara era juvenil i després, ja en Sénior, va disputar un munt de partits. Amb els vuit anys de l’equip a Plata va jugar un total de 123 partits i va anotar 268 gols. I això tenint en compte que en el primer any a la segona màxima categoria de l’handbol estatal va haver de passar per quiròfan, i el 2016 hi va tornar a passar. Millors són els seus registres en les quatre temporades que va disputar a Primera Nacional, entre 2009 i 2013, quan va marcar fins a 300 gols en 83, tot i lesionar-se per primera vegada dels creuats el 2010. És d’aquesta etapa a Primera Nacional que Prat té millors records, sobretot de l’ascens a Sòria l’any 2013 que va ser «un dels moments que em va fer més feliç». El bordilenc recorda que «vam crear un grup molt maco i amb molts bons jugadors. Estàvem fent les coses molt bé i portàvem algunes fases d’ascens, però sempre ens quedàvem a les portes». Així destaca que aquell ascens a Sòria va ser «la culminació de molts anys fent-ho bé».

Ara, però, ha arribat el moment de dir adéu a 25 anys jugat a l’handbol, amb el Bordils. «No és fàcil» comenta Prat, perquè «si per mi fos continuaria jugant un any més». Per tant, de moment ha decidit deslligar-se del club durant uns mesos, però «porto l’handbol molt a dins i segurament en un futur, d’alguna manera o altra, em veig lligat al Bordils». El capità, una llegenda es retira i ho fa després que l’equip hagi baixat a Primera Nacional, però «per què no es pot tornar a pujar a Plata si ja ho hem aconseguit un cop?».