Va viure un estiu convuls?

Sí, ha estat un estiu difícil. Primer estava content per saber que el Barça estava interessat en el meu fitxatge. Després, va passar el que va passar amb la lesió, que va ser justament el dia del Gamper, en el partit contra el Juventus. No vaig poder ser-hi. Després es van rumorejar un munt de coses, com que m’anava a anar del Barça. Coses que no eren certes. Va ser tot molt estrany, un estiu estrany. Ara estic més content perquè em queden poques setmanes per poder jugar. Potser vam escurçar els terminis. És una cosa molt important.

Va venir, i no hi era Messi.

Així va ser. Però jo tenia ben clar que volia venir al Barça. És clar, que tenia ofertes, però al març o abril quan hi ha les eleccions a la presidència i guanya Laporta, em diuen que es pot fer això.

Va guanyar el 7 de març.

Tres setmanes després m’arriba l’interès del Barça i al primer que li vaig dir va ser a en Leo. « Ah, que bé», em va contestar ell. Era quan estava parlant el meu representant amb el club i li estava explicant la situació econòmica en què es trobava el club. I el primer que li vaig dir al meu ‘repre’ va ser: «És igual, ¡que s’arregli com sigui! No m’importen els diners».

Tan clar ho tenia?

A mi el que més m’importava era jugar al Barça, és el millor club del món, i també hi vola anar perquè hi havia en Leo. No era un problema per mi venir amb aquestes condicions. Ja sabia com estava el club. El salari no va ser mai un problema. Estava clar que no cobraria el mateix que al City. Tot va passar molt ràpid i va ser molt senzill, sense posar cap però. Després, arribo i se’n va anar el Leo.

Llavors, què va pensar?

Em va caure tot. Va ser un xoc! Jo no ho sabia, no vaig estar preguntant a en Leo com estaven les coses. No volia molestar-lo. L’únic que sabia és que a la Copa Amèrica m’havia dit: «Estem intentant arribar a un acord». Però no sabia més. Molts em preguntaven, però em va caure de nou també a mi. Com a tots. Va ser de sobte. I, a sobre, als dos dies em va passar la lesió.

Va tenir temps de processar tot el que va viure aquells dies?

Van ser 15 o 20 dies de moltes emocions. I de tot tipus. Emoció, tristesa, emoció, tornar una altra vegada a la tristesa ... El City em va fer el comiat contra l’Everton i tot va sortir súper bé. Estava súper feliç. A la setmana següent perdem la final de la Champions. De nou, trist i malament. Arribo aquí, feliç una altra vegada perquè s’anuncia el meu fitxatge pel Barça. Vaig a la Copa Amèrica, una altra vegada feliç. Increïble que es guanyés! I després, de nou, trist. Leo, la lesió...

Què pensava?

Doncs, com tots. Em deia: «No m’ho puc creure! No m’ho puc creure!». És com... «no, no, no m’ho puc creure!». Però, al final, un acaba entenent la situació sobre la qual es parlava des de fa temps per aquest acord econòmic. Després, aquí ja no sé res més del què ha passat. Ja està. Ara, en Leo és a París, li desitjo el millor, excepte quan jugui contra nosaltres. Soc molt amic d’ell. Va venir l’altre dia a Barcelona i ens vam tornar a ajuntar. Ell sempre diu que aquesta és casa seva i que aquí tornarà a viure. Els seus fills són d’aquí.

Vostè va voler anar-se’n del Barça?

No, no, no... Ni de bon tros. A vegades quan sortia alguna cosa solia respondre a Twitch. Però com que ara no el faig servir molt, vaig pensar: «I com ho faig ara doncs?» No sabia com explicar que era mentida. Va passar la sortida d’en Leo i si, a sobre, no em presento al Gamper, és fins i tot comprensible que es pogués pensar això per part dels periodistes. Jo també m’hauria preguntat: «Però què passa? Leo se’n va fa tres dies i ara el Kun no hi és. S’ha lesionat? Serà veritat? O no?» No vaig poder dir-ho, però no m’ho vaig prendre gens malament.

Com es va enfrontar a tant canvi en tan poc temps?

Soc una persona que intenta sempre ser molt positiva. Intento no estar trist perquè això m’afecta. Òbviament, tinc gent a casa meva que m’ajuda a poder estar emocionalment bé i pensar sempre en positiu. Això m’ajuda molt. Després és el dia a dia amb els companys, la confiança que tinc amb ells, riure i passar-ho bé. Ho estic passant molt bé aquí, estic fent amb tots, intentem parlant en català una mica, me n’estan ensenyant alguns, altres riuen... Soc una persona que mai s’arronssa, aquesta és la realitat.

Però sense Messi tot serà bastant més complex...

Òbviament, el Leo és un jugador que des del no-res et pot treure aquestes gambetes sense esperar-ho i et pot guanyar partits sense adonar-te’n. Però crec que tenim molt bons jugadors. Hi ha molt bons! Si ens posem al cap que som molt bons crec que podem fer les coses molt bé aquesta temporada. Aquí, la realitat és que tots ens posem al cap aquest pensament que tot sortirà bé. Tenim molt bon equip i cal posar-se cadascú la responsabilitat de dir: «Aquí estic jo, vull ser reconegut i tenir un nom al Barça.

Veu futur a l’equip?

Hi ha gent molt bona. El Barça treu sempre jugadors molt bons i l’altra avantatge que tenim nosaltres és que qualsevol rival que jugui contra nosaltres ens tindrà sempre un gran respecte. A mi em va passar quan venia a enfrontar-me al Barça, fins i tot quan estava en el seu pitjor moment. Quan venia al Camp Nou, deia: «Anem a jugar a La Paz, a Bolívia». Estaves al camp i no veies la pilota, l’ofegaves! Ara tinc aquesta avantatge de ser jo que estic aquí. Cal aprofitar-la i als nois que no saben això cal traslladar-los-ho.

Què li donarà al Barça?

Soc un davanter que em moc una mica lliure en l’atac. No em poso una xifra de gols, però vinc a aportar molt. Segur!

Però en el seu últim any al City va jugar poc per les lesions.

És veritat, però he començat a treballar diverses coses a nivell individual per l’edat que tinc. He canviat moltes coses d’alimentació, de descans i per controlar la fatiga, amb tot el que vaig aprendre al City. Em conec el cos. Va passar això de la lesió, que era una cosa que no esperava. La meva meta és posar-me bé, la del genoll ja no és un problema. Està bé des de fa temps. El problema és jugar partits, activar els músculs per aguantar en una setmana dos o tres partits. Aquesta és la meva meta. Estic ansiós per poder jugar ja al Camp Nou. L’altre dia quan vaig anar a veure el partit amb el Getafe van entrar-me moltes ganes i vaig pensar: «Merda, vull entrar, vull entrar!» Però cal tenir una mica de paciència encara.

Quin titular li agradaria per aquesta entrevista?

Un títol? Vull deixar la meva empremta aquí... I ho faré.