Michaela Onyenwere ha estat la gran sorpresa de l’estiu a les New York Liberty convertint-se en la millor «rookie» de la WNBA. Una competició que, ben podria ser, que acabés guanyant Kennedy Burke amb les Seattle Storm. Lògicament ni una, ni l’altra van ser aquest dissabte a Tenerife. Sí que hi eren, però sense jugar Laia Palau, Frida Eldebrink i Maria Araújo. Cinc absències que, a priori, condemnaven l’Uni a perdre contra el Perfumerías Avenida. Una repetició del que havia passat la setmana passada a Manresa contra el Cadí?

- «Esclar que intentarem guanyar. Nosaltres hem de jugar el millor possible encara que sigui cert que, segurament, sigui cert que d’aquí a unes setmanes estarem en millor disposició de fer-ho», explicava Julbe abans de començar el partit. I no va enganyar a ningú.

L’Spar Girona va intentar guanyar el partit. I, de fet, només dos erràtics atacs finals en els darrers 19 segons, sobretot el primer amb la pilota perduda per Giedre Labuckiene, el varen acabar deixant sense premi (61-63). L’enèsima repetició del clàssic del bàsquet estatal, l’etern duel entre Girona i Salamanca, es va acabar decidint amb un cara o creu final amb que, a sis minuts per acabar el partit, ningú hi comptava després de dos triples consecutius d’Andrea Vilaró: 49-58 i la sensació que a l’Spar Girona se li havia acabat la benzina. Ho semblava perquè a Rebekah Gardner, com a mínim a ella, encara no se li havia encès el llum de reserva.

Els dos triples de Vilaró van arribar just després que les gironines haguessin rebut un cop dur. Dels que fan mal. En el primer minut del darrer quart, i just després de tornar a pista i posar el seu equip per davant un altre cop 49-59, Julia Reisingerova es carregava amb la seva quarta falta personal. El potencial de la pivot txeca sempre és determinant, però, davant les absències de peces cridades a ser cabdals en el joc ofensiu, la seva aportació en l’Spar Girona que ha viatjat fins a Tenerife és imprescindible. Julbe ho sap. I, en els primers minuts de partit, mentre les faltes personals la varen deixar viure en pau, l’equip la va buscar molt. I el pla va sortir bé. Amb Gardner començant a demostrar que té molt més bàsquet del que havia ensenyat contra el Cadí a la Lliga Catalana, l’Uni va arribar a guanyar de 13 punts en el segon quart (29-16). També amb moltes baixes, fins a quatre jugadores a la WNBA, no anava sobrat. Però no deixa de ser un equip entrenat per Roberto Íñiguez i té experiència per donar i vendre: Sílvia Domínguez, Mayte Cazorla, Leo Rodríguez... Entre elles i la feina de Hof, el partit es va igualar.

Fins als minuts finals on, tot i que semblava que Vilaró l’havia desequilibrat, Gardner el va tornar a posar a l’abast de l’Uni. A dos minuts per acabar el partit, just quan, precisament, Reisingerova havia marxat eliminada per cinc faltes, l’Avenida guanyava per 4 punts (56-60). Un parell de bones accions de la nord-americana i, després, un bàsquet de Labuckiene van igualar el partit a 61.En els tres següents atacs, dos de l’Avenida i un de l’Uni, només Leo Rodríguez va ser capaç d’anotar: 61-62 i pilota per a les gironines. Llàstima que els darrers 19 segons van sobrar.

El València vençi es disputa el títol contra el Perfumerías

L’altra semifinal que es disputava a continuació de la de les gironines va cloure amb victòria del València Basket enfront les amfitriones per deu punts (58-68). Les valencianes van voler tancar el duel per la via ràpida i al final del primer període ja vencien per dotze punts (10-22). A partir d’aquí el partit es va igualar però les locals no es van poder apropar a un marcador que fa que les valencianes juguin avui contra el Perfumerías.