El gol d’Araujo va retratar al Barça de Koeman. Un Barça primitiu, penjant pilotes al centre de l’àrea a la recerca de torres que li donessin un botí. Per mínim que fos. L’uruguaià va saltar a la recerca de la pilota, però no va arribar. En primera instància, no va rematar. Però va tenir temps d’aixecar-se de terra mentre Piqué, un altre davanter centre per força, connectava amb Gavi, pròleg de la delicada centrada a Araujo. I el gol del defensa per a sintetitzar la pobresa que escanya des de fa anys el joc blaugrana.
A Joan Laporta, el president blaugrana, se li removien els dimonis a la llotja, mentre medita la destitució de Koeman, un tècnic que no ha sentit mai seu, a qui fa mesos que està buscant relleu sense trobar-lo. De moment, no mou fitxa perquè el Barça juga demà a Cadis. «Si veus la llista, si veus els convocats, què cal fer? Jugar tiki-taka, tiki-taka. Hem fet el que vam haver de fer, intentar canviar el partit d’una altra manera», va dir l’entrenador després de l’agònic empat amb el Granada (1-1), ja cansat i fart que es debati sobre l’abandó de l’estil que ha viscut l’equip en els últims temps.
Cada dia més feble
El futur de Koeman es complica i cada vegada queda més condicionat al dia a dia. No hi ha més marge i el temps se li acaba. El club busca un entrenador que no sigui interí, algú que pugui ser pilar autèntic del mandat, que tot just comença, la qual cosa complica encara més l’elecció del substitut del neerlandès, un relleu que implicaria un desemborsament de 13 milions d’euros. Ja va ser Laporta al mercat a l’estiu i no va trobar el que buscava en aquells 15 dies de «reflexió», que van acabar amb el neerlandès afeblit, però continuant a la banqueta del Camp Nou. Ara, el dirigent es troba en la mateixa cruïlla amb el gravíssim problema de tenir la competició en marxa i els grans entrenadors fora del radar del Barça. Ahir, quan abandonava les oficines del Camp Nou, els periodistes van demanar a crits des del carrer l’opinió a Laporta sobre el tècnic. «Koeman? Animar a l’equip, com fins ara».
Robert Martínez, Xavi...
Necessita el president guanyar temps per a trobar aquest tècnic que sigui seu. I senti seu des del primer dia, disposat, a més, a agafar l’equip en plena temporada en una situació tan precària, a l’espera que arribin jugadors capitals com Ansu Fati (no juga des de novembre del 2020) i Ousmane Dembélé, lesionat amb França en l’Eurocopa. Els noms se succeeixen, amb Robert Martínez, actual seleccionador belga, i Xavi Hernández, tècnic de l’Al Sadd de Qatar, com a grans alternatives, sense oblidar altres vies com Phillip Cocu o Joachim Löw, tots dos a l’atur.
Cerca Laporta solucions, desproveït el Barça d’una estructura esportiva com la que tenia el 2003, coincidint amb l’inici del seu primer mandat. Llavors, el dirigent va exhibir temprança i serenitat després de la mala arrencada de Rijkaard i el va mantenir malgrat les pressions mediàtiques i de la seva pròpia junta per a acomiadar-lo. Falta saber si repetirà aquesta via, alguna cosa que resulta cada vegada més complex, o tria el camí de Bartomeu en el traumàtic i estèril canvi de Valverde amb Setién (gener del 2020), el primer canvi d’entrenador viscut al Camp Nou en les dues últimes dècades. Koeman, mentrestant, mai ha sentit la confiança del president, que va arribar al càrrec a inicis de març passat. I des de llavors, més enllà d’unes afectuoses i diplomàtiques paraules en el discurs d’investidura, han tingut una complexa cohabitació.
Trident amb centrals
Aquesta delicada relació s’ha enterbolit en les últimes setmanes, mentre el Barça està en involució permanent, capaç com és de passar d’un trident format per Messi-Neymar-Suárez (2017) a un atac format per un trio tan inusual: Luuk de Jong, Piqué, que va sortir de nou pur, i Araujo, que va enarborar la bandera de l’esperança, amb un Camp Nou sorprès pel retorn al futbol més simple, penjant pilotes a l’àrea. Fins a 54 centres va realitzar. «No tenim jugadors que tinguin un contra un o velocitat. No diré més! Sembla que haig de donar arguments a tot i crec que cal destacar l’actitud de l’equip», va sostenir amb vehemència Koeman, empipat de tanta discussió en un club que ha viscut quatre anys de decadència sense fi erosionant així el model fins a convertir-lo en una pelleringa, amb Messi vivint tristament els seus primers dies a París, turmentat Laporta per l’herència esportiva i econòmica rebuda de Bartomeu.
En 18 mesos, el club està a punt de consumir tres entrenadors. Valverde va ser acomiadat de mala manera. Va arribar després Quique Setién i va durar vuit mesos. El 2-8 de Lisboa va ser el seu epitafi. I va aparèixer Koeman. «No parlaré més del meu futur!», va sentenciar el tècnic, després d’aquest empat amb el Granada que el deixa en una situació més complexa. «Si no hi ha, no hi ha. Llavors, cal buscar altres coses i altres maneres. Llavors, perdoneu-me si no m’enteneu. Si no m’enteneu, la culpa és meva», va confessar ja amb un to derrotat Koeman, desemparat i incomprès.
