No es va poder asseure a la banqueta perquè estava sancionat i a Míchel Sánchez no li va quedar més remei que veure el partit al camp de l’Oviedo des de la distància, alçat en una graderia, però en va tenir prou per acabar ben «ofuscat». No tant pel resultat, perquè al cap i a la fi el Girona al Tartiere hi va sumar el primer punt a fora de la temporada. Però sí amb el joc dels seus. La idea que està intentant transmetre no acaba de quallar. S’entén i s’interpreta a mitges. La possessió és blanc-i-vermella i això és indiscutible. Però serveix de ben poc perquè en atac, l’equip és del tot inofensiu. No hi té presència i genera el mínim perill. L’equació no surt: el conjunt que més passades enllaça és dels que menys xuta. I així és impossible que arribin els resultats esperats.

Després de set jornades, 3.467 són les passades que enllacen els jugadors del Girona. Una mitjana de gairebé mig miler de passades per partit. Això, directament incrementa la possessió de l’equip, que sol guanyar aquest apartat cada cap de setmana. No significa, això sí, que el domini sigui sempre pels de Míchel. Es va veure ben clar a Oviedo. Tot i tenir la pilota, l’equip va patir, sobretot al primer temps, la verticalitat d’un rival que en tot moment va tenir la situació controlada i va gaudir de nombroses oportunitats per marcar. És curiós perquè tot i passar-se tantes vegades la pilota, els gironins gairebé no rematen. Sumen 53 xuts en el que portem de Lliga. Només el Fuenlabrada (51) i el Cartagena (44), n’han fet menys. Els que més xuten estan a anys llum: Saragossa (80), Sporting (79) i Màlaga (76). D’aquestes 53 rematades, menys de la meitat han anat entre pals: 24. Això explica que el Girona sigui el tercer pitjor golejador de la categoria: ha fet 5 gols i només deixa enrere el cuer Alcorcón i el Reial Societat B, cadascun amb 4 dianes.