El Barça es complica el seu futur a Europa després de perdre ahir al camp del Benfica, víctima dels seus propis mals i de l’encert de l’uruguaià Darwin Núñez, autor d’un doblet. Nit amarga pel conjunt blaugrana, tocat i enfonsat i amb el seu entrenador, Ronald Koeman, a la corda fluixa. El 3-0 final va venir acomanyat d’una estadística demolidora: els barcelonistes no van xutar entre els tres pals i després de dues jornades, no han marcat ni tampoc han sumat cap punt.
De bon inici les coses ja es van torçar. Va recuperar Koeman l’esquema dels tres centrals i l’aposta no li va sortir gens bé. Jorge Jesús, el tècnic local, va guanyar-li la partida i amb un 3-4-3 i una pressió molt alta va ofegar la sortida de pilota del Barça, que als tres minuts ja perdia per un gol de Núñez i als cinc havia rebut una altra ocasió en contra, obra de Yaremchuk. Èric Garcia i Araujo van intercanviar les posicions per intentar aturar l’uruguaià, que feia el que volia en aquests primers compassos. Es va animar el conjunt blaugrana, que no va empatar de miracle. Pedri va dibuixar una assistència de llibre a l’espai per De Jong, que va veure el seu compatriota Luuk de Jong tot sol i li va passar la pilota. L’atacant, incomprensiblement, va fallar a porta buida. Això, pocs minuts abans que Piqué veiés la groga i d’un parell d’arribades més. Semblava que podria arribar l’empat. Per sensacions, però no pas per oportunitats clares.
Fins que Koeman va decidir moure fitxa. A la mitja hora de joc, va fer entrar Gavi i va asseure Piqué. Frenkie de Jong, dels millors fins al moment, va endarrerir la seva posició i va perdre presència en atac. L’equip ho va acusar. Tot esperant algun canvi més a la represa, com la reaparició d’Ansu Fati, el cert és que el Barça va tornar dels vestidors ben adormit i això ho va aprofitar el Benfica, que no va fer el segon de miracle quan Darwin, després d’una sortida en fals de Ter Stegen, va enviar la pilota al pal sense oposició però a uns quants metres de distància.
La sentència
Mala imatge i pitjors auguris, pel que Koeman va decidir fer un triple canvi. Van entrar Nico, Coutinho i Ansu Fati d’una tacada just abans que Rafa anotés el segon després de collir un rebuig dins de l’àrea. Quedaven encara un bon grapat de minuts pel final, però pensar en una remuntada del Barça semblava ja una utopia. Ni s’hi va acostar, perquè l’equip blaugrana va llançar la tovallola de manera flagrant i fins i tot encaixaria el tercer de la nit, després que Darwin anotés un penal assenyalat pel VAR per mans de Dest. La cirereta del pastís va ser l’expulsió d’Èric Garcia, al tram final i per doble groga. No jugarà el transcendental partit amb el Dinamo al Camp Nou. Una autèntica final a cara o creu per a un equip que navega sense rumb i que ben aviat podria canviar d’entrenador.
El Barça, setè límit salarial de Primera
El límit salarial de la plantilla del Barça s’ha desplomat un 71%, passant de 347,1 milions d’euros al gener a només 97,9. La Lliga va revelar que el Madrid pot gastar ara set vegades més que els blaugranes. Els blancs han passat de poder gastar 473,3 milions al gener a 739 al setembre, un 56% més. El solar econòmic que ha deixat Josep Maria Bartomeu ha provocat un deute de 1.350 milions i que el Barça passi de ser el segon club amb més marge de cost en plantilla de La Lliga al setè. En segon lloc se situa el Sevilla, al qual La Lliga ha augmentat el seu límit disponible en 20 milions, per la qual cosa supera a l’Atlètic, al qual la patronal li ha retallat el seu límit de cost en 46 milions, dels 217 que disposava al gener als 171 d’ara. També van augmentar la seva possibilitat de despesa en futbolistes i tècnics el Vila-real, de 142 a 159 milions; la Reial Societat, de 95 a 127 milions i l’Athletic, amb un lleu increment d’un milió en el seu límit, de 110,7 a 111,8.
Després del Barça, el següent club amb més marge per a gastar en futbolistes és l’Espanyol, amb 77,8 milions d’euros disponibles, 33 milions més que els que tenia al gener de l’any passat, quan competia a Segona. El club amb menys quantitat disponible per gastar en plantilla de la primera categoria del futbol espanyol és el València, que també pateix una retallada espectacular del seu límit de cost, dels 93,1 milions que disposava el gener de 2021, als 30,9 amb els quals compta ara, un 67% menys.
