Tot just arribar a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí després del desastrós 3-0 encaixat a Lisboa, la cúpula del Barça es va reunir a les oficines. Eren les tres de la matinada. El futur immediat de Ronald Koeman estava, de nou, sobre la taula, amb el temps que apressa el president Joan Laporta, atrapat, a més, pel calendari, ja que l’equip juga aquest dissabte a Madrid davant l’Atlètic de Suárez i Griezmann, dues estrelles regalades pel club.

Hi ha tres candidats a succeir el neerlandès. Xavi Hernández, actual tècnic de l’Al-Sadd i el líder del projecte esportiu de Víctor Font; Robert Martínez, seleccionador belga que podria desvincular-se del seu càrrec, previ pagament de 1,8 milions d’euros, però després de la Lliga de Nacions, i Andrea Pirlo, l’exentrenador de la Juventus, segons va revelar Catalunya Ràdio.

Cada nom és un món. Xavi suposaria el retorn a l’origen amb el qual Laporta pretendria clonar l’èxit que va tenir quan va apostar per Guardiola el 2008, quan venia de ser campió de Tercera Divisió amb el Barça B. Robert Martínez és la via més experimentada de les tres opcions, tot i que sense tanta connexió ideològica amb el cruyffisme, la filosofia que serveix de referència esportiva i fins i tot vital al president.

Un Rijkaard 2.0

Pirlo, que només té una única experiència a l’elit i va acabar de mala manera, a la Juventus (havia encadenat nou ‘scudettos’ fins que va arribar ell i va patir en l’última jornada per posar-se entre els quatre primers i arribar a la Lliga de Campions), suposaria la recerca desesperada per part de Laporta de descobrir un Rijkaard 2.0. Llavors, el tècnic neerlandès va aterrar al Camp Nou després de baixar a Segona amb l’Sparta de Rotterdam. Ara, l’entrenador italià està a l’atur després de la seva primera i fracassada experiència a Torí, així que seria el camí més fàcil i barat per escollir el successor de Koeman.

En aquesta xerrada, que va durar gairebé una hora, entre Laporta; Mateu Alemany, director de futbol i màxim responsable d’aquest àrea; Rafael Yuste, vicepresident esportiu, i Enric Masip, l’assessor del president, es van abordar tots els escenaris. Des d’una destitució immediata de Koeman, que obligaria a escollir un entrenador interí per asseure’s a la banqueta del Metropolitano, o esperar el desenllaç d’aquest xoc contra el campió per aprofitar l’aturada de lliga per prendre la decisió de fer fora Koeman i donar al nou entrenador, tot i que sense els jugadors internacionals que estaran amb les seves seleccions, alguns dies per posar en marxa el seu projecte.

Tots els ulls sobre Laporta

A Laporta, que ja va voler sense èxit fer fora Koeman a l’estiu, el miren ara des de tots els llocs. Des de l’entorn, que li exigeix una decisió dràstica assistint impotent a la tremenda involució de l’equip (dos partits de Champions, dues derrotes, 0-6 en total i un sol xut a porteria en 180 minuts), i des de l’interior del club, on conviuen diversos corrents sobre el futur del neerlandès.

Algunes persones advoquen perquè sigui acomiadat avui mateix; d’altres, demanen temps quan el temps s’esgota. Però, al final, la decisió serà únicament de Laporta, desproveït ara de la sòlida estructura esportiva que va tenir en el seu primer mandat. Llavors, era acompanyat per la veu sàvia de Johan Cruyff connectat amb el treball diari de Txiki Begiristain.

Tots dos van mantenir Rijkaard en el seu dramàtic inici i després van apostar per Guardiola quan un poderós sector llavors d’aquella junta, a la primavera del 2008, i Laporta preferien la marca Mourinho. Ara, en canvi, Laporta té una estructura difusa amb Alemany al capdavant, secundat per Ramon Planes com a secretari tècnic, mentre que Jordi Cruyff exerceix la funció de director de ‘scouting’ de futbol internacional.

Per això, tot depèn més que mai de Laporta, un president que mai ha cregut en Koeman. Ni quan es va guanyar l’únic títol en els dos últims anys (la Copa del Rei) i molt menys ara quan el Barça es dessagna i compromet el seu futur a Europa.