Ronald Koeman continuarà com a entrenador del FC Barcelona. Ni la derrota per 2-0 d’ahir contra l’Atlètic on l’equip va oferir, altre cop, una imatge pobra acabarà amb l’etapa de l’holandès a la banqueta, ratificat al matí per Joan Laporta. Poques esperances hi havia al partit per part blaugrana. La diferència de moment i de nivell respecte a l’Atlètic era evident i la derrota entrava en molts dels pronòstics. El tècnic torna a tenir crèdit però els resultats aniran definint què passa a la banqueta. Ahir, el botxí blaugrana vaser un vell conegut, Luis Suárez que amb un gest amb els dits fent una trucada va dedicar el gol a Koeman, que li va ensenyar la porta de sortida.

El Barcelona té molts problemes. Però cap tan visible com la seva defensa. No hi ha una situació més nociva per a qualsevol projecte global o qualsevol pla concret per a un partit, dinamitat per una estructura tan fràgil que la mínima proposta del seu oponent la derroca amb una facilitat impròpia d’aquest nivell. L’1-0 de Lemar, en el minut 23, va incidir en això; el 2-0, en el 44, encara més.

El 1-0 va ser en el minut 23. El conjunt blaugrana va sorgir convincent en la trobada, hàbil per a reduir a poc a l’Atlètic, per a jugar en camp contrari tot el que pretenia fer-ho -i no va poder en aquells dies- l’equip de Simeone, per a dominar la pilota, aguaitar l’àrea rival i rematar poc, gairebé res, Oblak.

Però no val de res si enrere no hi ha uns fonaments. En un començament de partit que va ser seu, que va dominar amb criteri el Barça, l’Atlètic li va crear més ocasions que als seus últims cinc rivals junts, sense res de l’altre món, més que un impuls de velocitat en la transició i els fenomenals futbolistes que posseeix en el seu col·lectiu. La jugada del gol de Lemar retrata la realitat del Barcelona, un equip que es desfà des de darrere, posat en evidència cada vegada que té davant si una acció ofensiva que exigeix més destresa que la simple col·locació, que tampoc la va tenir. Ni velocitat ni reacció ni contundència ni tan sols rigor. Li va passar més vegades abans de l’intermedi, i ja en l’últim minut de la primera part, Suárez es va encarregar de liquidar el partit.

A la represa, el matx hauria pogut guanyar certa emoció si Coutinho hagués estat més afinat davant Oblak en l’ocasió més clara dels blaugranes. El brasiler va enviar la pilota a les mans del porter i el partit es va acabar. No hi havia res a fer. «Patim», ho resumia Gerard Piqué.