Ahir, com si el cel encapotat ja avisés del que passaria al Nou Estadi de Palamós, el Costa Brava va encaixar la primera derrota a casa contra l’Albacete. Sense especulacions i demostrant que volen tornar a la categoria de plata del futbol espanyol, els castellans van segellar la victòria ben aviat. Abans dels gols de Julio Alonso i Emiliano Gómez, Moussa va voler captar tot el protagonisme per banda dreta; però qui realment va tenir el paper principal ahir va ser la defensa local. Neguitosos, nuls i sense idees a l’hora de treure la pilota. Això ho va aprofitar un Albacete que per moments semblava un ganivet quan talla mantega tova. Entre rebots i indecisions de Julen i Forlín, el marcador ja reflectia el 0-2 al minut 23. Un resultat que ni el canvi d’Álvaro per Boris a la primera meitat, ni la pressió a tres quarts de camp local, ni tota una segona part per endavant van salvar. De fet, per fer la ferida més gran, Jordi Sánchez va fer el tercer a la represa per segellar la primera derrota a casa del Costa Brava.

Quan al minut 23 s’ha de canviar el davanter referència, és que hi ha un problema de gol. Álvaro Garcia va substituir un Boris Garrós a qui no se’l va nomenar. Quan al mateix minut el marcador reflecteix un 0-2 per demèrits locals, hi ha un problema. I si la primera aproximació perillosa del partit arriba al 33 amb un xut suau i tou, encara més. El Costa Brava ha fet un canvi respecte a la temporada passada, i ja no referint-se a la part institucional, sinó esportiva. Es vol dominar, triangular i tractar bé la pilota. Una tàctica que dista molt de la del curs passat. Tot i ser la sisena jornada, sembla que encara els jugadors d’Oriol Alsina estan digerint aquesta nova modalitat de joc a la qual no s’adapten. Ahir l’equip va voler portar la batuta del duel. Davant, però hi havia l’Albacete, un equip construït per pujar i tornar a Segona. Tasca difícil, doncs. Els castellans, un cop acoblats al Nou Estadi de Palamós, van fer i refer com volien. L’uruguaià Emiliano Gómez era un punyal per banda esquerra i posava sempre en perill a un Guiu reconvertit a lateral dret per la baixa de Pere. Seva no va ser la centrada del primer gol, sinó de Jordi Sánchez. El català, que va intercanviar el rol amb Del Pozo, el va assistir perquè de primeres superés Marcos. Minut 13, primer cop rebut. Seguien sense poder parar Gómez, i quan no s’havia complert el minut 23, l’extrem va aprofitar una altra badada defensiva per posar el 0-2. Un resultat que no agradava a Alsina, qui va fer entrar Álvaro per Boris per canviar les coses.

D’aquí a la mitja part, els locals van fer un pas endavant tot i que la fluïdesa ofensiva va brillar per la seva absència i va ser Guiu qui va provar porta visitant al minut 33. Era la primera aproximació dels locals que van veure com Jordi Sánchez es vestia de nou pur per anotar la primera que tenia. En un servei de cantonada per fi va fer gala de la seva alçada i del seu bon joc aeri. Saltant i marcant els temps com a gran referent ofensiu va tornar a posar la pilota dins de la porteria d’un Marcos que res podia fer en cap dels gols encaixats. La ferida que es volia tancar amb una bona actuació a la segona part estava més oberta que mai. El bon posicionament i els sistemes tàctics van passar a la història, i amb el marcador pràcticament certificat el partit es va trencar. Llarena i Manchón van entrar quan restava un quart d’hora al camp per donar una profunditat que mai no va aparèixer. Igual que les ocasions de gol per maquillar un marcador que fa que el Costa Brava perdi el seu primer partit a casa. I el que és més greu, allargar el problema de gol que té l’equip, que ja és en zona de descens.