Ha sigut una de les decisions més difícils, però és llei de vida. Pau Gasol va posar ahir el punt i final a la seva carrera com a jugador de bàsquet professional als 41 anys, després d’una dilatada trajectòria plena d’èxits que l’han convertit en una llegenda mundial. El pivot català va captar tota l’expectació ahir al Gran Teatre del Liceu, un escenari emblemàtic que va reunir a més de 200 periodistes, familiars, amics i companys. El germà gran dels Gasol va reconèixer que «feia temps» que es preparava per aquest moment. Per a Pau, el més important ha sigut retirar-se a dins la pista com a jugador del Barça, on ha acabat i tancat el cercle, i «no amb una lesió, crosses ni operacions». A més a més, disputar els seus cinquens Jocs Olímpics aquest estiu a Tòquio ha «sigut molt especial». Arran de la greu lesió que va patir a l’NBA, hi havia molts dubtes sobre si podria continuar en actiu. El de Sant Boi, però, va «lluitar per allò improbable» per seguir jugant contra tot pronòstic. «Va ser un gran èxit. Tenia la il·lusió de jugar davant la meva nena, Eli», va dir en un discurs íntegre en castellà excepte quan va dirigir-se a la seva família o a la seva dona Cat McDonnell.

«Comunico el que ja s’ha anticipat: em retiro del bàsquet professional. És una decisió difícil després de tants anys, però meditada. Al llarg d’una carrera tan llarga com la meva, he d’estar agraït a moltes persones. De jove em van dir que ‘el més important no és només arribar, sinó mantenir-se’ i jo mai he intentat mantenir-me, sinó créixer i millorar. No m’he posat límits i tampoc he deixat que ningú me’ls posés. Res a la vida pot ser important si no formes part d’un grup. Les coses no s’aconsegueixen sol. Seguiré participant i liderant futurs projectes», va explicar contenint les llàgrimes per l’emoció. A partir d’ara, Pau vol «tornar a l’esport i la societat allò que m’han donat»: «Seré membre del COI i del CADE, assessor i ambaixador del Barça, i seguiré implicat amb l’Acadèmia de Bàsquet, la filantropia amb UNICEF i la Fundació». A banda, d’estar «involucrat en el projecte del meu germà Marc amb el Bàsquet Girona -del qual n’és vicepresident- que és molt fort i creu en la base». «Si assumeixes el rol de líder, has d’assumir responsabilitats i això vull fer, gaudint del moment amb la gent que estimo igual que sempre», va afegir.

Com no podia ser d’una altra manera, Marc Gasol, que no ha desvetllat el seu futur, va ser a la cita. «Vam començar jugant sent nens al pati de casa els avis. Compartir la mateixa passió pel bàsquet ha sigut especial. Jo sempre he anat amb peus de plom, però en Marc sempre ho ha tingut clar: volia guanyar i em motivava. La seva capacitat de superació m’ha inspirat. Seguirem fent coses junts amb el Bàsquet Girona o qualsevol altre projecte», va dir. En clau gironina també va tenir un record per l’exentrenador i exjugador del Valvi, Quim Costa.

«Kobe em va ensenyar a ser guanyador»

Amb 41 anys, 18 temporades a l’NBA, dos anells de campió i una brillant trajectòria, Pau Gasol diu adéu. I ho fa com un dels millors estrangers en la història del bàsquet nord-americà, que mai oblidarà la seva qualitat, classe i esbalaïdora habilitat per a la passada d’aquesta imponent figura. El seu llegat és a prova de bombes. Va ser nomenat Rookie de l’Any el 2002 com a jugador dels Memphis Grizzlies i es va convertir en el primer estranger que aconseguia tal assoliment en l’NBA. Va ser escollit en sis ocasions per participar a l’All-Star, el duel entre els millors jugadors de la Lliga.

També va ser designat com a part del segon millor quintet de la competició (2011, 2015) i del tercer millor quintet (2009, 2010). Però tots aquests assoliments empal·lideixen davant les tres Finals de l’NBA disputades com a jugador dels Lakers i, sobretot, davant els dos campionats obtinguts de manera consecutiva al costat de Kobe Bryant i Phil Jackson (2009, 2010). De fet, Pau va recordar ahir el seu excompany entre llàgrimes. «M’agradaria que fos aquí però la vida a vegades és molt injusta. Em va ensenyar què significa ser guanyador. Sempre l’he considerat com un germà gran», va dir.

Tot això, al costat dels seus èxits amb la selecció espanyola, que li garanteixen en el futur pròxim un lloc al Saló de la Fama. I qui sap si, com va predir Bryant el 2018, si la seva samarreta amb el número 16 penjarà un dia d’allò més alt del Staples Center, el pavelló dels Lakers, un honor reservat exclusivament per als ídols de la franquícia californiana. Sense oblidar que el Barça ha sigut el preludi (1999-2001) i l’epíleg (2021) de la llegendària carrera de Pau Gasol. Va debutar de la mà d'Aito García Reneses el 17 de gener de 1999 a Càceres i fins ahir, la seva trajectòria ha estat imparable.