«De vegades penso, què hi faig aquí patint, tan lluny de la família?» Sis mesos sense cobrar, mentida rere mentida per part del club i un panorama al vestidor que fa feredat. Així viu Dani Toribio la seva segona temporada a l’Extremadura, a 1a RFEF, on, com a segon capità intenta aportar la seva experiència de 10 temporades a Segona A i una a Primera per mirar que el vestidor no abaixi els braços. És difícil. Molt. Fins i tot a ell li passa pel cap engegar-ho tot i tornar. «Aquests mesos he après a competir oblidant-me dels temes econòmics. No és fàcil, però llavors penso que és la meva feina i una responsabilitat», manté Toribio que aquest estiu, amb ofertes de clubs estrangers i de 1a RFEF, va demanar la baixa. «Havia de perdonar el deute i hi sortia perdent perquè hauria hagut de pagar Hisenda», explica.
La plantilla de l’Extremadura va emetre un comunicat la setmana passada assenyalant el president i màxim accionista, Manuel Franganillo com a culpable de la situació i amenaçant de fer vaga si en els pròxims dies no es regularitzen els pagaments. En aquest sentit, Toribio, de 33 anys, reconeix que la situació és «extrema» i que «no es pot treballar en aquestes condicions». Tot i això, de moment, l’equip s’entrena i competeix amb relativa normalitat. «Hi ha un grup molt unit i compromès, que creu molt en el futbol i que està liderat per un entrenador (Manuel Mosquera) que és com un psicòleg per tots». El desenllaç de tot plegat podria conèixer-se el pròxim dia 27 d’aquest mes, data en què si no arriba el capital previst al club -que està en concurs de creditors- no hi podrà haver conveni de creditors i el club entraria en dissolució. A banda de Toribio, a la plantilla de l’Extremadura també hi ha dos exjugadors del Girona, el tossenc Sebas Coris, que és a la recta final d’una greu lesió de genoll i Fran Sandaza, fitxat fa poques setmanes.
Poc que s’imaginava el migcampista saltenc quan va fitxar pel conjunt extremeny l’estiu del 2020 procedent del Racing de Santander les rocambolesques històries que l’esperaven a Almendralejo, un club que venia de dos anys a Segona A. «Ja hi va haver algun problema per inscriure’m» recorda. Els maldecaps van anar in crescendo fins a desembocar en el club en concurs de creditors. A Toribio li deuen sis mesos de sou però hi ha jugadors de l’època de Segona A als quals se’ls deu un any i mig. Tot plegat ha fet que hi hagi hagut futbolistes «obligats a deixar els pisos de lloguer i ajuntar-se al mateix habitatge» o d’altres «que no en tenen per comprar menjar». Això fa que la plantilla competeixi «al límit psicològic», diu Toribio. En aquest sentit, el saltenc revela que el vestidor s’ha organitzat per «fer un pot comú cada setmana i així ajudar els companys que estan més fotuts». També l’AFE ha donat un cop de mà a la plantilla.
Mentrestant, els diners promesos pel club, de la societat Kalifa, no arriben i l’administrador concursal no vol saber «res» de la plantilla. «Ens diuen que la cosa millorarà però cada dia anem a pitjor. Que els diners s’han de desbloquejar, però ja fa massa mesos. Creiem que els diners del fons d’inversió no arribaran», diu. L’Extremadura jugarà contra el Valladolid B, Cultural Lleonesa i Tudelano abans del partit més important del club, el dia 27 en què si no hi ha acord, Toribio i els seus companys podrien quedar lliures.
