Sent de Badalona, té a Carles Marco de referent?

He sigut soci de la Penya tota la vida. Recordo anar a l’Olímpic amb els meus pares quan era petit i veure en Carles (Marco) jugar.

Conèixer-lo va ajudar-lo a decidir-se per fitxar pel Bàsquet Girona?

No tant la seva etapa com a jugador, que també, sinó com a entrenador. He seguit la seva trajectòria a Oviedo o Palència i és un entrenador que té una filosofia que m’agrada. Com a jugador de bàsquet amb ADN de la Penya, m’hi sento identificat. Coincidim bastant en la forma d’entendre el bàsquet. La decisió de venir va ser fàcil perquè a ell ja el coneixia i m’agrada el seu estil de joc.

No el va haver de convèncer gaire el club, doncs.

Fa uns quants anys ja hi havia hagut contacte, però aleshores jo estava en un altre equip i no es va donar. Aquest any vaig parlar amb en Carles abans de firmar sobre la manera que té el Bàsquet Girona de treballar i tot va ser molt fàcil.

Després d’haver voltant tant, busca estabilitat en aquesta nova etapa?

Sí, tot i que les dues darreres temporades les vaig passar en un mateix equip a França (Gries Oberhoffen). En un principi tenia la intenció de seguir jugant a França, però quan va acabar la temporada li vaig comentar al meu agent que si hi hagués l’opció de tornar a casa l’únic equip que m’interessava era el Girona. Vam parlar amb el club i ens vam posar d’acord molt ràpid perquè l’interès era mutu.

Com és que només estava disposat a venir si era al Bàsquet Girona?

Pel projecte. El segueixo des que va començar a EBA perquè jugava contra el meu germà, que estava al Boet Mataró. Sempre m’ha semblat atractiu i interessant. Veig que a poc a poc va creixent, donant passos molt sòlids. Poder formar-ne part i aportar la meva experiència per ajudar que segueixi creixent era un al·licient per venir.

Com es viu el bàsquet a França?

És diferent. El joc és més físic, molt menys tècnic i tàctic. Però hi ha autèntics animals a dins la pintura. Ficar un bàsquet és molt complicat. L’ambient que es viu a França no sabria dir exactament com és per les limitacions de la Covid, tot i que el primer any sempre hi havia els pavellons plens, es feien actes socials amb els aficionats... Hi ha passió. La pandèmia ho va dificultar tot amb restriccions severes com el toc de queda a partir de les 18 h. Mentalment va ser dur.

Com es veu el projecte del Bàsquet Girona des de fora i si l’ha sorprès des de dins?

Com un projecte que va creixent a poc a poc per pujar graons. Ara que hi soc, me n’he adonat que és molt més professional del que pensava. Les bases estan molt ben assentades i es treballa amb il·lusió per tirar el projecte cap endavant. Estic content d’haver pres la decisió de venir.

Va debutar amb la Penya a l’ACB la temporada 2007/08, que va ser precisament l’últim curs de l’Akasvayu a la categoria. Recorda que aquell curs va acabar-se amb un play-off pel títol contra la Penya?

I tant! També recordo la final four de Torí de la ULEB Cup, que va guanyar el Joventut. Hi vaig anar i vaig jugar els últims minuts del partit. Guardo bons records d’aquella etapa. Fins i tot, van viatjar els meus avis i la meva àvia em comenta sempre que com d’enfadat estava Marc Gasol a l’aeroport per haver perdut aquella final.

Com era Marc Gasol de rival?

Jo jugava poquet i la meva importància dins l’equip era pràcticament nul·la, però si que el recordo que sempre havíem de centrar les defenses i l’scouting amb ell. Era molt perillós. Ja es veia que tindria un creixement tan gran com el que ha tingut.

Se l’imagina de company?

Tant de bo. El seu futur només el sap ell, però si decideix jugar amb nosaltres seria una passada. Tot seria més fàcil, però també hi haurà més pressió perquè tothom estarà pendent de nosaltres. El Bàsquet Girona tindria una repercussió molt alta.

Dissabte comencen la Lliga davant el Juaristi. Arriben amb confiança després d’haver guanyat la Lliga Catalana?

Sí, però crec que més que el títol i el resultat el que ens dona més confiança és el treball que estem fent. L’equip cada vegada progressa més i ens entenem millor. La prova és que amb el mateix rival (Prat) un dia vam perdre de 15 punts i després els vam guanyar amb una còmoda victòria. Estem creixent i consolidant-nos.

Aquesta temporada la plantilla és força jove. Assumeix el rol d’aportar responsabilitat?

Sí, m’agrada. Sempre he tingut força responsabilitat i pressió en els equips on he estat. És un rol amb el quan em trobo còmode.

De noms, però, a l’equip no li’n falten...

No. Tenim una gran plantilla. Hi ha molta rotació a l’equip i qualsevol pot ser titular. Intentem mantenir o apujar el nivell amb els canvis.

Sàbat també és un base veterà. Fan bona parella a l’equip.

Ens entenem. El coneixia de fa anys i compartir vestidor amb ell o, fins i tot, pista és un al·licient. Ajuda a liderar el projecte.