D’entre les mil maneres de decidir-se, Manel Massaneda va reaccionar davant un «no hi ha collons» que el durà avui a agafar un vol rumb al Marroc. Amb 26 anys, veurà complert un somni que fa temps que persegueix. «Sempre l’he volgut fer». Parla de la Titan Desert, una emblemàtica cursa de mountain bike per etapes que es ven pels seus organitzadors com una «experiència única» i que no deixa a cap dels seus participants indiferents. Amb l’orientació i resistència com a principals ingredients, donarà demà el seu tret de sortida i durant sis dies té previst completar més de 600 quilòmetres pel país africà. «M’he hagut de posar en forma durant tot aquest temps i ara fa dies que no dormo pels nervis. Tinc ganes de viure aquesta experiència». Dur la bicicleta per la carretera no li és gens estrany a Massaneda, que també fa curses de muntanya. Ara bé, res com el que l’espera durant els propers dies. «Sé que no quedaré el primer. Vull viure-la, gaudir-la i acabar bé de cames». No hi anirà sol. L’acompanyarà el seu pare, el principal culpable de dur-lo fins la Titan d’aquest 2021. Josep Massaneda és tot un expert perquè viurà la seva vuitena aventura. L’experiència i el debut.

Manel i Josep, de Santa Coloma de Farners, són dos dels divuit participants de la província de Girona que demà prendran part de la sortida. No ho faran sols. En total, s’espera la presència d’uns 450 corredors. «És una cursa que enganxa molt». Sap de què parla Josep Massaneda. «Enganxa pels paisatges, però també per la gent i les amistats que hi acabes fent. És molt maco. Quan acabo sempre dic que és l’última, però ja n’he fet set. És una experiència vital, un exercici de superació. És molt gratificant veure que ets capaç de fer-ho». A ell li és «igual ser el 50è o acabar en la posició número 400» i prova de traslladar aquesta mentalitat al seu fill. Els consells no falten: «S’ha de menjar sense tenir gana i beure sense tenir set. Sempre has d’estar ben hidratat». Recorda que el primer cop que feia la Titan «gairebé no anava en bicicleta» i que no la corre des del 2015, pel que viatja sense saber molt bé com respondrà. Per si de cas, té la solució. «Portarem una goma i que el meu fill em vagi estirant, que és més jove», diu tot fent broma.

Cos i ment

Ocupat bona part del dia amb la feina, és arribar a casa i posar-se al damunt d’una bicicleta de spinning. Al cap de setmana, a rodar. 100, 80 o els quilòmetres que siguin necessaris. En Manel ha tingut la sort de rebre un cop de mà de la seva xicota. «Ella hi entén de tot això i m’ajuda. Fem molta bicicleta i també vaig a córrer per muscular. A més, també vaig al gimnàs. Intento fer de tot per estar el més preparat possible». Però ni de bon tros el físic ho és tot. Salvador Canet, que també ha tastat la Titan Desert més d’una vegada, té prou bagatge com per parlar amb coneixement de causa. «Has de tenir el cap molt ben posat. És potser el setanta per cent de tot plegat». Ell també «fa mesos» que s’entrena, es deixa caure pel fisioterapeuta quan és necessari i sempre que pot surt a rodar amb la bicicleta. A la motxilla ja hi té quatre edicions. Tres d’elles al Marroc i una altra a l’Aràbia Saudita. «Vaig anar el primer cop sense saber molt bé de què anava, però és una cursa que enganxa. Hi vas un cop i després hi vols tornar. És tota una aventura perquè convius amb gent que no coneixes. Hi dorms, dines i sopes. Reps ajuda quan la necessites. És com una família. Hi ha els que van a guanyar i els altres, la gran majoria, que el que volen és acabar-la». S’inclou en aquesta segona categoria, encara que té un objectiu en ment: «Intentaré quedar de la meitat cap endavant». Amb 48 anys, el de Castelló d’Empúries diu ser un amant de les curses d’aventura. Ha corregut dues vegades el Marathon des Sables, també al Marroc, i també ha competit a d’altres llocs, com ara Finlàndia.

La maleta ben plena

Treballar el cos i també la ment és imprescindible. Però no ho és tot. A la Titan, cal estar ben preparat i dur-hi la maleta plena. «M’emporto sis mallots i sis culots. Roba pel campament, begudes isotòniques, barretes energètiques, medicaments, el llum frontal... Durant l’etapa duus el que necessites. I la maleta, l’organització te la porta cada dia al lloc on hi passes la nit». Parla Josep Ribas, de Castell d’Aro, i ho fa tot recordant les dues edicions de la Titan Desert que omplen el seu currículum. «Hi vaig anar amb 40 anys i vaig ser el 103 d’uns 400 participants. Ha passat el temps i ara vull acabar-la. Són proves de resistència i és necessari entrenar-te bé. Però no és fàcil. Tots tenim família, treballem... Costa temps i calers». Viurà l’experiència amb Pere Carrera, del mateix municipi. «És important que no et passi res. No menjar coses que et puguin fer mal, beure sempre aigua de l’ampolla i cuidar-te per evitar un mal de panxa», afegeix. Això i més s’endurà, està tot previst. Avui, toca viatjar. Amb la maleta ben carregada, és clar. Les il·lusions, encara intactes. Demà, tret de sortida cap a l’aventura.