El «neguit», dit així per Carles Marco, que li va suposar la passada temporada començar la Lliga amb un 1-5 com a balanç no té res a veure amb les sensacions que ara li transmet el seu equip. Es va patir a Azpeitia però es va guanyar i ahir, a Fontajau, se sumava la segona victòria en dos partits. L’excel·lent actuació coral, explicada des de la contundència i l’agressivitat en defensa, tot amanida amb l’encert en atac per dins i per fora, van ser els ingredients bàsics per superar el Prat. «Començar bé et dona un plus», se sincerava el tècnic en roda de premsa. De raó en té i molta. Abans de visitar diumenge el TAU Castelló, un dels rivals a tenir en compte, el Bàsquet Girona presenta un balanç de 2-0 i s’ho mira des de ben amunt de la classificació. Per més jornades que faltin per disputar-se, sempre ajuda, i molt, respirar tranquil.

Contra el Juaristi va tocar suar de valent i no va ser fins al final que es lligava la victòria. Ahir la història va ser una altra perquè la situació va estar controlada de bon començament. Tret del 0-2 inicial, els de casa sempre van anar per davant en el marcador. Sempre. Les diferències es van anar eixamplant de mica en mica i van arribar a tocar la barrera dels 30 punts. I per què? Perquè el Bàsquet Girona no va donar cap opció al Prat. El va ofegar. «No hem sortit amb la mateixa energia que ells. Ho hem provat tot, però si no ens surt és que mai hem estat dins del partit», lamentava Josep Maria Berrocal, el seu entrenador. El ritme va ser alt. L’agressivitat, pels núvols. Així es va arribar al 21-8, la primera escletxa considerable. Fins aleshores, Vecvagars ja havia demostrat que estava fi en els tirs de dos i que l’encert exterior, inèdit a Azpeitia uns dies enrere, s’havia recuperat. Es podria destacar al letó però seria injust. Hi va haver temps perquè tothom aportés.

La victòria va ser coral. Obra del col·lectiu. Des dels triples de Schaftenaar (4 de 4) fins la presència de Sorolla en la pintura. Passant per les accions espectaculars de Jawara, amb una assistència que va aixecar el públic de la cadira. O l’aportació de Franch, treballador silenciós i alhora eficient. Vila també es va destapar quan més se’l va necessitar i Sevillano, absent durant un grapat de minuts, va guanyar protagonisme al tercer quart, amb nou punts gairebé consecutius.

El Prat es quedava sense capacitat de reacció. Anul·lat per una defensa intensa i agressiva, i també víctima dels seus propis errors. Sobretot des de la línia de tirs lliures. Dels nou primers només en va anotar un. Així és impossible. Només va poder maquillar el resultat al tram final. El relaxament dels de casa el va aprofitar per retallar una diferència que havia atrapat els 30 punts. Des del triple, perquè no va tenir massa més recursos. No hi havia temps per patir cap ensurt. La situació estava sota control i la segona victòria, al sac. Tranquil·litat i a pensar en el Castelló.