Els jugadors del CB Prat es desesperaven. Tant o més que el seu entrenador, Josep Maria Berrocal, tot un manyoc de nervis a la banqueta. Anotar s’estava convertint en una utopia. Ofegats i alhora erràtics, per no parlar d’un desastrós percentatge en els tirs lliures, als barcelonins els costava i de quina manera superar l’exigent defensa del Bàsquet Girona, que acabaria deixant el seu rival, dimecres passat, en només 63 punts. Els mateixos que va anotar el Juaristi, la primera víctima en les dues jornades de LEB Or que s’han celebrat fins ara. Dos partits, dues victòries. I en totes dues, amb l’adversari de torn anotant poc més d’una seixantena de punts. Èxit del col·lectiu, de la seva actitud a l’hora de defensar. Per dins i per fora. Forçant pèrdues, pispant la pilota, assegurant el rebot. Com sigui. El cas és que l’equip ha encaixat 126 punts fins ara. El millor registre de tota la categoria.

De moment, Carles Marco ha aconseguit millorar una estadística que l’última temporada no va ser tan favorable. Amb un format diferent al d’ara per culpa del coronavirus, la competició es va dividir en dues fases i després de la primera, la mitjana de punts encaixats per partit de l’equip era de 77. Molts més que no pas ara. Tampoc es va reduir massa en la segona part del campionat, en la lluita per la permanència. Van ser 74,8 punts en contra de promig. Ara, tot i que falta un món i només s’han jugat dues jornades, és de 63.

«Si encaixem 63 punts com fins ara tindrem moltes opcions de guanyar en molts partits d’aquesta temporada. Potser nosaltres no som un equip de ficar-ne molts. N’hem fet més de 80 contra el Prat perquè hem estat encertats. Però si ens movem entre 70 i 80, hem d’intentar deixar els nostres rivals amb aquestes puntuacions. Ho estem aconseguint», explicava l’entrenador, Carles Marco, després de batre el Prat. Ara bé, ell és gat vell i sap que això és molt llarg i que hi haurà partits de tota mena. Començant pel de diumenge contra el TAU Castelló. «Veurem ara com va perquè ens enfrontarem a un rival molt anotador, que també juga ràpid. Nosaltres intentem jugar així i amb moltes possessions i això potser farà que algun dia ens anotin més perquè l’altre equip també tindrà més possessions». Això sí, es queda amb el que s’ha fet fins ara: «Estic content amb l’esforç. Hem de seguir mantenint aquesta agressivitat i aquesta intensitat i comunicació en defensa per després poder córrer i jugar bé en atac».

Té tota la raó Marco perquè el TAU, tot i haver perdut ja un partit dels dos que ha jugat, és dels equips de la LEB Or que més cistella veu amb facilitat. Acumula 164 punts, registre que només superen l’Estudiantes (174), l’Oviedo (176) i el Palència (179). El Bàsquet Girona, de moment, n’ha aconseguit 152.

Un vell conegut

Demà toca per tant un test d’alçada per començar a veure de què és capaç aquest equip. Visità Castelló per segona vegada en pocs dies, perquè a finals de setembre ja es va enfrontar al TAU en un amistós en el que va oferir dues cares. Un molt bon inici i un últim quart per oblidar. Tot i anar guanyant de 19 punts, es va acabar perdent per 76-63. Aquest cap de setmana serà una altra història, hi haurà punts en joc i no serà un simple experiment de pretemporada. Això sí, hi tornarà a haver una cara ben coneguda al davant. És Davis Rozitis, un dels noms propis del Castelló, amb passat ben recent a Fontajau.

El pivot letó només ha participat en una de les dues jornades d’aquesta LEB Or i, de moment, acumula 4 punts i ha capturat 3 rebots. Uns números discrets, encara que amb 10 minuts hi ha pocs ingredients per fer-ne una valoració amb cara i ulls. Va aterrar a Girona després d’un any irregular al Gipuzkoa però avalat per dos cursos molt productius a Ourense, amb més d’11 punts i 8 rebots de mitjana per partit. Xifres que no va poder repetir l’última temporada. Amb un 56 per cent en tirs de camp, menys que els darrers anys, es va quedar amb 9 punts per partit i va capturar 5,3 rebots. Està per veure com respondrà demà contra el seu exequip.