És impossible escoltar Juan Carlos Unzué i no emocionar-se. El seu missatge cala els ossos, malgrat que no vulgui «transmetre tristesa». L’exentrenador del Girona va ser diagnosticat amb ELA durant la seva etapa a Montilivi -va ser destituït l’octubre de 2019 pels mals resultats després de 12 jornades- i des que va anunciar-ho públicament en una roda de premsa a l’Auditori 1899 del Camp Nou el juny de 2020, s’ha encarregat cada dia de deixar el seu granet de sorra en la lluita contra aquesta malaltia neurodegenerativa. Una de les seves últimes accions va ser la visita al primer equip de l’Osasuna per compartir-los les seves impressions sobre la vida abans d’enfrontar-se ahir al Vila-real. Una lliçó rere l’altra, que no només va arribar al cos tècnic i els jugadors de Jagoba Arrasate sinó que ha transcendit gràcies a la difusió per part del club a les seves xarxes socials.

«A quina hora teniu el vol? Ho dic perquè potser no arribem...», va dir Unzué per trencar el gel. El navarrès va defugir de parlar sobre com n’és de dur patir l’ELA (al vídeo se’l pot veure en cadira de rodes i amb problemes de mobilitat), transmetent-los tota la seva energia. I és que l’exporter de l’Osasuna, Barça, Sevilla, Tenerife i Oviedo és pura vitalitat. Agraït com el que més per «tenir el luxe de parlar amb els jugadors del primer equip de la meva terra, que em va donar la possibilitat de créixer com a futbolista i convertir el que era el meu hobby en la meva professió».

Unzué tenia molt clar el seu discurs. Va presentar-se a Tajonar, seu que va estrenar el 1982 quan defensava la samarreta de l’Osasuna, amb «dos suggeriments, una petició i un desig». «Vull animar-vos que, si en un moment teniu una debilitat o un problema important que no sabeu com solucionar, l’hi feu saber a algú. Els homes de la meva generació hem crescut pensant que no ens podíem queixar, però, si no et queixes com collons t’ajudaran? Hi ha molta gent al nostre voltant que ens pot donar un cop de mà. Als vestidors sol passar que els jugadors no volen deixar mostres de debilitat perquè els companys no se n’adonin, però el del costat també pot estar fumut. Passem moltes hores junts i de vegades no ens coneixem», va dir.

L’altre suggeriment era ser «valents i atrevits». «Em dona tranquil·litat mirar enrere i, encara que em puguin retreure coses, veure que m’he tirat a la piscina quan he tingut algun projecte, hagi sortit bé o malament», va afegir.

La petició de l’extècnic del Girona va ser directa: «Quan estigueu malament, recordeu-vos de mi». «Fa quatre dies estava jugant, fa dos formava part d’un staff i avui estic en cadira de rodes», apuntava. Una realitat que es fa dura, però que precisament té «l’objectiu que serveixi per dir: ‘això paga la pena’».

«I el desig? Que sortiu a gaudir de l’entrenament, que executeu el pla que l’entrenador ha preparat i que torneu de Vila-real amb tres punts collonuts», va concloure. Els d’Arrasate s’ho van prendre al peu de la lletra amb una victòria a la Ceràmica (1-2), encara que el missatge d’Unzué no només ha de fer reflexionar a l’Osasuna. Tothom se’l pot fer una mica seu i aplicar-lo.