Amir Warnock va decidir, de cop i volta, que això de viatjar a l’Empordà no anava amb ell. Tothom l’esperava a La Bisbal. L’interior nord-americà era l’escollit per reforçar la plantilla de Francesc Senpau. No pas una peça més, sinó una de ben important. Però Warnock, a darrera hora, es va quedar a casa. N’hauria pogut sortir ben malparat el Sol Gironès Bisbal Bàsquet. No és un dels clubs capdavanters a la Lliga EBA, ni el pressupost més alt ni tampoc pujar o lluitar per estar a dalt són objectius prioritaris. Però se n’ha sortit. Només ha passat un mes d’aquell estrany capítol i ja gairebé ningú se’n recorda. Els resultats i també les sensacions positives que transmet l’equip han servit per apagar el foc i calmar les aigües. Un tres de tres reforçat, sobretot, per la victòria del passat dissabte contra el Vic, un dels rivals a tenir en compte, però que va ser superat de dalt a baix (76-55). Ningú el que vol ara és fer volar coloms i es manté el mateix realisme de sempre. Però començar així és una gran notícia.

D’això en parla l’entrenador, Francesc Senpau. Ho fa des de Llívia, d’on és i a on hi viu una part de la setmana, abans de fer una quilometrada amunt i avall fins a la Costa Brava, o allà on toqui jugar aquell cap de setmana. «La pretemporada va ser una mica estranya perquè vam tenir dificultats de tota mena. Primer, pel que ens va fer en Warnock. Una situació surrealista que ens va deixar una mica tocats. I també perquè hem anat patint lesions. Sempre he estat molt realista i als jugadors els vaig dir, abans de començar, que estàvem una mica justets per afrontar la Lliga. En els últims entrenaments no donàvem el nivell que requereix l’EBA. Teníem un calendari que no era gens senzill i l’únic que volia era començar bé». Així va ser. Primera alegria, contra l’Artés. «Els vaig dir que només guanyaríem si pixàvem sang i així ho vam fer». Després, triomfs contra el Mataró i Vic. «Aquestes dues últimes són victòries molt satisfactòries. Pel què i sobretot pel com. Són dos equips molt consolidats, sovint candidats a les fases d’ascens. Els hem deixat a una seixantena de punts i això diu que hem estat molt encertats. Hem jugat amb molta energia, ganes. El treball ha sigut increïble».

Admet que el Bisbal no és la plantilla de referència a la categoria, però sí que el vestidor compta amb «alguns jugadors que són referents» a EBA. A això, li suma un altre factor: «El grup fa temps que treballa junt. Hi ha peces que potser penses que no podrien funcionar en una divisió així, però la seva energia, el compromís i l’esforç sí que ho són. Mica en mica ens anem consolidant. Som sòlids i tenim temps per millorar en atac. Tothom està fent un pas endavant». El 3 de 3 mereix ser aplaudit però res més. Perquè Senpau recorda que «anem cap a una reestructuració i de tres grups n’hi haurà només dos, pel que baixaran tres equips directament. Hem de quedar el novè, com a molt malament. Tenint en compte el format, sumar tres victòries de cop és important. Volem assegurar la permanència el més aviat possible. No parlem de sèries de partits. Anem dia a dia». Dissabte, a partir de les set, el Bisbal visita el Bàsquet Girona B.

El «cas Warnock»

«Jo l’havia d’anar a buscar a l’aeroport. Parlo bé l’anglès». Senpau rememora què va passar amb Warnock. «El club havia fet un esforç bestial per portar-lo. Li havia buscat un lloc on viure, pagat el trànsfer, trobar una assegurança mèdica...» Però a poques hores de volar, el jugador se’n va desdir. «Aquest és un món ple de mercenaris, d’intermediaris que no saps molt ve d’on vénen i cap a on van. Havíem fet la plantilla pensant que el tindríem i ara estem posant ciris perquè en (Xavier) Montalat estigui sa». S’ha passat pàgina, però el club, això sí «continua al mercat. No volem qualsevol cosa, però estem atents i ens aniria bé reforçar aquesta posició».