La figuerenca Sandra Prat es va proclamar el setembre a Sardenya (Itàlia), subcampiona del món de pesca submarina, contribuint així que Espanya quedés en primera posició per equips en categoria femenina. Pescadora habitual, té una ganiveteria a la capital empordanesa
Quan algú té gana, és millor ensenyar-lo a pescar que donar-li un peix?
No es pensi que els peixos surten només posant el cul a l’aigua, cal currar-s’ho.
O sigui que no és del tot cert allò de «qui vulgui peix, que es mulli el cul»?
No n’hi ha prou, perquè sembla que els peixos sàpiguen llatí. Et poses a l’aigua amb les ulleres i dius «ostres, quants peixos!». Però després agafes el fusell i no s’acosten tant. Són fins, són fins.
Surt sovint a pescar?
Miro de sortir un parell de vegades entre setmana, amb un company. I després, el diumenge sempre.
Quanta estona aguanta en apnea?
Va a dies. A vegades tinc el dia petard i no aguanto ni un minut, i d’altres passo dels dos minuts. Potser pel dia que fa, les sensacions, els peixos que veig... Ara bé, per pescar un peix, t’ha d’entrar aviat.
Tradueixi això, que ni els lectors ni jo coneixem l’argot del pescador.
Potser t’estàs una estona a baix i a l’hora de pujar, apareix el peix i l’has de deixar. L’ideal és que aparegui quan portes cap a mig minut a sota l’aigua.
Com decideix una pescadora, presentar-se a campionats?
L’afició a la pesca em ve de molt petita, el meu pare i el meu germà també en són aficionats. Llavors, un dia un company et diu que hi ha un campionat, i t’hi presentes. Però competia sempre amb homes, fins que a partir de 2016, es va consolidant la competició femenina. Em presento a tots els campionats que puc.
De la Costa Brava deu conèixer cada racó on s’amaga un peix.
La zona de Portbou, Llançà, Cap de Creus... la conec molt bé, són molts anys. Sé les pedres i les puntes on hi pot haver un peix. No em solc tirar a la babalà.
No li ha fet mai pena un peix, que se la mira amb aquells ullets i vostè pensa «ara haig de disparar-lo»?
És que hi ha peixos als quals no disparo, no és que em fiqui a l’aigua i ratatata, com una metralladora. No agafo pops, i això que m’encanta menjar-ne, ni congres ni morenes. M’agraden els que són més difícils, com mero, daurada, llobarro...
Què diuen els animalistes?
Ui, a la mitja horeta d’haver-se publicat alguna foto d’aquest darrer mundial, ja em posaven a parir. Però no només els animalistes: també em van criticar que les altres dues del podi duguessin la bandera espanyola i jo no. Però bé, avui en dia, facis el que facis, et criticaran i seràs mal vist.
No és més perjudicial la pesca industrial que el que fa vostè?
La gent no ho sap, però les barques d’arrossegament arrasen el mar. Fins i tot nosaltres a vegades ajudem a pescadors a treure xarxes trencades, que queden a baix i són una trampa mortal per a peixos. L’altre tipus de pesca fa més mal, però els mal vistos som nosaltres.
Deuen criticar que vostès ho fan per esport.
Jo em menjo tot el peix que pesco.
Ben fet.
És molt reconfortant, menjar sabent el que t’ha costat pescar-ho. I coi, que és molt bo! Peix ben fresc. A més, a més, tot el que es pesca als campionats, va a parar a beneficència.
Els que la critiquen no mengen peix, o què?
És clar que en deuen menjar. I deu ser peix congelat, que no saben ni d’on ve.
Veu menys peix que abans, allà a sota?
Sí que es nota, d’un any a l’altre pots comprovar que determinat tipus de peix es veu menys, i els que veus, són petits. Però els peixos són llestos, si a vint metres noten massa pesca, tiren més al fons.
S’ha endut algun ensurt important?
Els ensurts els provoquen els humans, no els animals. Tot i anar senyalitzats amb boia, a l’estiu és criminal, val més sortir aviat i retirar-te a les deu del matí. Sents la barca, que ressona molt, puges ben espantada, i veus que passa potser a tres metres de la boia. Els animals, rai, a vegades et pots trobar una morena, però no t’atacarà. El perill és a dalt, amb barques, motos aquàtiques, caiacs...
