Les nenes també poden competir contra qualsevol. El Girona femení aleví juga des d’aquesta temporada al grup 32 de la Segona Divisió, una categoria en la qual la resta d’equips són masculins. És l’únic cas a nivell federatiu de les comarques gironines. Al principi, quan el club els ho va comunicar, «no estaven gaire convençudes», però han acabat adonant-se que, si treballen, «elles poden guanyar» sigui quin sigui el rival. El punt d’inflexió va ser la victòria davant el Vall del Ter B (1-4), que va anar seguida d’una golejada al Cassà (10-0), després de començar la Lliga amb una dura derrota contra el Sant Gregori B (0-8). «Era la prova, però estava convençuda que aniria bé. El nivell de les jugadores és alt i tenen l’actitud d’aprofitar-ho per créixer», explica la seva entrenadora i jugadora del sènior, Virgínia Parella.

Les jugadores del Girona i els jugadors del Vall del Ter B. | DDG

Aquest és el tercer curs que Parella les entrena: «Vam començar des de zero quan eren benjamines. Per competir en Lliga femenina havíem de fer-ho en l’alevina i es notava molt la diferència per edats, encara que això va fer que elles mateixes milloressin a nivell tècnic i psicològic». Veient que les nenes s’havien adaptat amb facilitat tot i ser més petites, el cos tècnic va «insistir» al coordinador del femení, Joan Carles Sánchez, de «jugar en una categoria de nens per millorar i créixer tant individualment com col·lectivament». «Vam madurar la idea al llarg de la temporada passada. Després de valorar els pros i els contres, vam decidir que sí. Sabíem que patirien més, però sempre guanyaven amb claredat i han d’aprendre que a la resta del futbol no tot és guanyar», diu Sánchez.

El canvi a la Segona Divisió es va notar. «Al principi eren una mica reticents. No havien tingut mai l’experiència de perdre i tant a la pretemporada com al primer partit vam fer-ho sense marcar cap gol. Quan corrien al costat d’un nen, ell arribava abans. Però ja no. S’han espavilat per entrar més, jugar més ràpid... Han vist que poden competir contra ells, se’n surten i el creixement és gran. Ara poden competir de veritat. No tenen res a envejar als nens. Fins i tot, un dels rivals va dir-nos que en un futur es menjaran a qualsevol», apunta Parella.

Des del club estan «contents» per l’aposta. «Hi ha un període d’adaptació. Estem segurs que a poc a poc les jugadores aconseguiran millors resultats. Si hi són és perquè sabem que poden competir-hi i que el projecte tindrà continuïtat. Hi ha moltes probabilitats de rebre golejades fortes, però les hem d’assumir i treballar», insisteix Sánchez. En aquest sentit, Parella comenta que «la metodologia que segueix el Girona, centrada en el toc i en la possessió de la pilota, amb tots els equips de la base fa que les jugadores progressin igual que els nens». «Això ajuda perquè tothom millora tècnicament. Tot l’equip està equilibrat, a diferència d’altres clubs on n’hi ha de molt bones i d’altres que tot just s’estan iniciant. Cada dia comptem amb més recursos al femení. Som més competitius. No és el mateix, ni de bon tros, que fa cinc anys quan vaig arribar. Hem aconseguit molt i treballem per tenir encara més. Les jugadores cada vegada tenen més ganes de venir al Girona en comptes d’anar a un altre club. Quan les busquem, veuen amb més bons ulls venir aquí», afegeix Sánchez.

Parella reconeix que aquest cas, l’únic de les comarques gironines, és un pas més en el futbol i per elles: «Potser no podran arribar a ser com els nois en l’aspecte físic, però sí en el competitiu. Tenen molta tècnica. Estic segura que arribarien a competir igual si no fos pel físic». Per a l’entrenadora el més important és que «creixin, competeixin i visquin experiències diferents per millorar com a equip i individualment». «Si una noia que ha jugat tota la vida en un equip masculí la poses a un equip femení, serà la que més destacarà. Per tant, si poses un equip femení en una categoria masculina, l’aprenentatge serà major», conclou. El que està clar és que, ja sigui al damunt del terreny de joc o com a jugadores, hi acaben guanyant.