Com se sent després del partit contra el Fenerbahçe? Va fer un partit espectacular, 28 punts, i aquells 10 de seguits al segon quart van ser increïbles...

Em sento bé. El fet de guanyar a un gran equip, que sempre ho ha sigut, demostra que estem preparades. Vam posar en pràctica el que havíem treballat abans, però també és una mostra que podem jugar de tu a tu contra qualsevol. Això ens ajuda molt. Jo només pensava en donar el màxim de mi al damunt de la pista. Sentia que necessitàvem cada bàsquet que anotava i es notava en l’energia de l’equip. Si volíem el partit, aquell era el moment.

Va ser una petita part del que veurem aquest any a Fontajau?

Sí, tant de bo que sí. Significaria que les coses ens van bé.

No obstant això, va ser una bona carta de presentació. A més a més, ja va arribar a Girona com a màxima anotadora de la Lliga italiana.

Sovint hi penso... A Itàlia vam fer una molt bona temporada com a equip i tenia molta confiança. Treballava perquè aquells resultats m’ajudessin els propers anys. Ara que estic aquí també em poso aquesta pressió: vull fer-ho encara millor.

Sent que podrà aconseguir-ho?

I tant. Ningú es rendeix i hi ha jugadores amb experiència.

Què li va semblar l’afició?

Són brutals. De fet, crec que van ser un dels responsables de la victòria perquè van animar-nos durant tot el partit.

Què pot aportar Burke a l’Uni Girona i per a què li ha de servir l’Uni Girona a Burke?

Per a mi està sent clau. Hi ha unes quantes jugadores consistents, així que crec que si hi poso de la meva part per donar el millor a cada partit potser amb la seva ajuda pot ser una temporada plena d’èxits. Ho hem de tenir en ment i ser conscients que hem de ser les millors sempre, també en el dia a dia. És necessari perquè el percentatge que les coses vagin bé sigui major.

L’Uni ha de patir per retenir-la?

No ho crec.

Aquesta temporada hi ha jugadores noves, però la connexió amb Binta Drammeh, les bases i Rebekah Gardner ja hi és. Com han aconseguit que l’equip fluís tan ràpid?

Per a mi l’explicació és que pensem en el col·lectiu. Totes ens ajudem com a equip que som i no pensem només en jugar el nostre partit. Cadascú sap a qui ha de seguir.

Què li van aportar les anteriors experiències a Europa amb el Kayseri (Turquia) i Sassari (Itàlia)?

Ser millor jugadora cada any, independentment d’on jugui. Sempre m’ho prenc com una oportunitat per aprendre i millorar. Potser a vegades sorgeixen els dubtes, però també formen part de l’experiència per créixer com a jugadora.

Quin és el millor partit que recorda?

N’hi ha tants (riu), que no ho sé. Seria difícil escollir-ne un.

A la WNBA amb el Seattle el seu rol era diferent, amb menys participació. És gaire difícil adaptar-se a l’Uni Girona, tenint en compte que ara té molt pes a l’equip?

És un repte. A Seattle jo era pràcticament nova, va ser el meu tercer any a la WNBA. Òbviament, no jugava gaire temps. En canvi, aquí és completament diferent. M’agrada el canvi. El porto bé i espero mantenir el ritme al llarg de la temporada.

Què li demana Alfred Julbe?

Que tingui consistència. Però crec que no només de mi, sinó de tot l’equip.

Què podria aportar Michaela Onyenwere a l’equip?

És una jugadora increïble. Quan la Michaela vingui, el joc de l’Uni serà encara millor. Ella ens aportarà ordre, energia... A més a més, és una gran persona. Ens farà millors com a equip, sense cap mena de dubte.

Quines sensacions té després de les primeres setmanes a Girona? S’està adaptant?

Estic molt contenta. M’estic adaptant bé. Tothom està disposat a donar-me un cop de mà i sé que si tinc preguntes els les puc fer.