Cada temporada és un món. Una història diferent, difícil de calcar. Els jugadors van i venen i les plantilles, unes i altres, poc hi tenen a veure d’un curs a un altre. Es fa difícil comparar l’actual Costa Brava amb els seus predecessors, tots sota la nomenclatura anterior, la d’una Unió Esportiva Llagostera que no s’havia estrenat fins ara en l’anomenada Primera RFEF, però ja sap què significa això de competir a la tercera categoria estatal. Perquè a l’antiga Segona B hi ha viscut experiències de tota mena i n’hi ha una ben similar a l’actual. Per números, sobretot. Una arrencada complicada, amb ben poques alegries, però encara amb marge de millora. Una dècada enrere es va començar fins i tot pitjor, però la reacció va ser tan positiva que no es va disputar el play-off d’ascens de miracle. Per tant, un clar exemple que cal seguir.

El 2011, el Llagostera debutava a la Segona B. No hi havia competit mai. L’estrena no va ser massa positiva. Va perdre els quatre primers partits, jornades en les quals només va fer un gol. I la primera victòria va arribar al novè intent, amb un 2-0 contra el Terol. Aquell equip ja l’entrenava Oriol Alsina i després d’aquesta primera alegria, tancava la classificació amb només sis punts, a cinc de la permanència. Semblava un món de distància i la dinàmica no convidava a l’optimisme. Deu anys després, amb el mateix entrenador i amb també Aimar Moratalla a la plantilla, l’estrena del curs ha sigut semblant. Nou partits després del tret de sortida, són set els punts aconseguits i s’ocupa zona de descens. La salvació, això sí, està més a prop que una dècada enrere: ara es troba a només un punt.

Dues arrencades gairebé calcades i un futur, l’actual, encara per definir. Perquè el d’aquella temporada, la 2011/2012, va ser ben positiu. La primera volta ja es va tancar a mitja taula, amb 26 punts i un cert coixí respecte la zona perillosa de la classificació. Però encara va ser millor el segon tram de calendari. Només es van perdre tres partits més, amb cinc empats i fins a onze victòries. Tan bona va ser la ratxa que abans de l’última jornada, el Llagostera tenia opcions matemàtiques de classificar-se entre els quatre primers i jugar així el play-off d’ascens a la Segona Divisió A. No depenia d’ell mateix l’equip d’Alsina, que va tancar la lliga regular guanyant l’Sporting Mahonès (2-0). El problema és que Badalona i Huracán, els dos equips que podia superar a la taula, també van aconseguir la victòria i ja va ser impossible atrapar-los.

I ara què? Una dècada més tard, el Costa Brava també es troba enfonsat a la part baixa de la classificació. Fa cinc partits que no guanya, amb un punt dels últims 15 a la butxaca. Però això no el condemna, ni de bon tros, a un descens assegurat. Si vol escapar-se de les últimes cinc posicions, té un exemple força clar per intentar imitar. De moment, aquest cap de setmana visita el Betis Deportivo. Un rival directe, ara mateix el penúltim. El primer pas de la reacció?