Aquest dissabte, 30 d’octubre, farà just cent anys del primer partit de l’actual Unió Esportiva Olot. El rival, el Casal Marià. Eren altres temps. El nom, fins i tot, era diferent. De l’anomenat FC Olot s’ha passat al club com ara se’l coneix. Una entitat arrelada al territori, que engresca a tota una ciutat i província, que les ha viscut de tots els colors. Dècades i dècades després d’aquesta estrena, toca celebrar-ne el centenari. Ja fa temps que bull l’olla i fins i tot dos anys enrere, abans que la pandèmia ho capgirés tot, se’n van presentar els seus actes principals. El context ha hagut d’ajornar bona part dels esdeveniments que hi havia a la llista. Els ha traslladat al present, just ara que es compleix l’efemèride. Més val tard que no pas mai, així que Olot, des de no fa pas massa i durant gairebé un any, es vestirà de gala per celebrar. Passat, present i fins i tot també futur aniran de la mà amb el club com a gran protagonista.

Al juliol, torn per escalfar motors. Es presentava en societat el cartell de l’aniversari. Dissenyat per Integra, entitat amb la qual l’Olot hi té un tracte habitual, i amb la col·laboració del dissenyador local Pere Gelis. Va ser ell qui va retocar i digitalitzar un dibuix creat pels alumnes del centre d’Educació Especial Joan XXIII. Divendres, més llenya al foc. Fins a dues sales del cinema de la ciutat es van necessitar per oferir l’estrena del documental del centenari, que va reunir -i també emocionar- una bona colla d’assistents. I dissabte, coincidint amb la gran efemèride -els cent anys del primer partit-, s’inaugura l’exposició L’Olot. Cent anys d’un club de futbol, que es podrà visitar fins el proper mes de gener.

«Ens hem hagut d’adaptar a les circumstàncies generades per la pandèmia, però hem tingut paciència i aquí estem. La gent de la ciutat està molt engrescada perquè sent els colors del seu equip. Hi ha il·lusió i això es nota pels carrers». Ho explica Carles Llorens, president de la Comissió del Centenari de la UE Olot. Ell mateix resta importància al fet que un aniversari d’aquesta envergadura coincideixi amb l’equip a Tercera RFEF, només uns mesos després de competir en la ja desapareguda Segona Divisió B, la tercera categoria estatal. «Som de l’Olot igual, es guanyi o es perdi. És clar que ens agradaria que la pilota entrés i estar més amunt. Això no treu que no es pugui celebrar un centenari. Amb més motiu el farem. Obviant els resultats, aquí hi ha un projecte esportiu i social molt interessant, que atrau molt, i tots aquests actes són la nostra manera de donar-li suport».

Amb la idea de posar el punt i final el primer d’octubre del proper 2022, d’aquí gairebé un any, la celebració comptarà amb un bon grapat d’actes, més enllà del documental i l’exposició. «Es farà un àlbum de cromos amb jugadors que han vestit la samarreta de l’Olot, així com també un llibre commemoratiu. El 20 de novembre hi haurà un partit entre els veterans del nostre club i els del Barça, i el mateix dia es farà un acte anomenat Quan Gamper va venir a Olot». Perquè sí, el que va ser peça clau en la fundació del FC Barcelona, també va aportar el seu granet de sorra en el naixement d’un club que es deia Olot Deportivo, el 1912. Però aquí no s’acaba la cosa. Està previst que, en aquests propers mesos, s’obri un debat i es faci un referèndum per escollir si el club manté el seu nom actual -UE Olot- o recupera l’original -Olot FC-. El de fa, precisament, cent anys.