Mitja tarda, s’obren les portes de les escoles a tot el país. Milers d’infants han acabat la jornada escolar i es preparen per les extraescolars tot devorant el berenar. Alguns aniran a fer anglès, amb professora nativa o amb el certificat de màxim nivell lingüístic, d’altres carregaran l’instrument fins a l’acadèmia de música on els esperarà un professional acreditat amb anys de conservatori a l’esquena. I als que hagin triat fer esport, qui els espera? Amb sort un adolescent amb molta il·lusió o un exjugador que voldrà fer un cop de mà al club de la seva vida. No a tot arreu és clar! Però estareu amb mi que més sovint del que permetríem com a famílies en qualsevol altra disciplina.

No ens passaria pel cap pagar el que paguem per les classes d’anglès i que li ensenyés anglès un estudiant de batxillerat o que la música li fes un que va tenir un grup de rock quan era jove. Quina importància li donem a l’educació esportiva? En mans de qui deixem els nostres infants perquè els transmeti els sobre coneguts Valors de l’Esport? Compte que estem parlant d’una mitjana de 6-7 hores setmanals inclosos els entrenaments setmanals i les competicions.

És evident que d’entrada, hem d’estar eternament agraïts a aquells que decideixen perdre tres tardes a la setmana i part del seu cap de setmana per intentar transmetre a les nostres criatures la passió per aquell esport. I és que potser l’inici del problema rau precisament aquí, en el poc valorats que estan aquestes figures, que sembla a priori que tindran un pes específic en l’educació d’una part de la futura societat. Els valoren els clubs quan els donen una compensació, no m’atreveixo a parlar de sou, que no cobreix ni les despeses ocasionades per la pròpia activitat?. Els valora el govern quan dicta una llei de l’esport que els deixa en un maldecap continu per poder justificar el quatre rals que ingressen i que no els afecti a la propera declaració de renda?. I per últim, els valorem les famílies quan acceptem que el cost de deu mesos d’activitat, a raó de tres sessions setmanals més un matí en festiu, amb assegurança, despeses de competició, ús d’instal·lacions i material i personal a peu de pista qualificat, sigui aproximadament d’uns 400 euros anuals (xifra sense cap rigor científic, fruït de l’experiència)? Això vindria a ser 40 euros mensuals o 10 setmanals o no arriba a 3 per entrenament. Hi ha atraccions de fires que son més cares i duren un parell de minuts. Pensem-hi!