Fa dos mesos Leo Messi va deixar Barcelona -la que havia estat casa seva- per anar a París. En un moment de canvis a l’estructura blaugrana, l’astre argentí torna a compartit vestidor amb el seu gran amic Neymar. Al principi d’acomodar-se a la capital francesa, les coses no van ser fàcils, però ara l’adaptació és total.

Barcelona, París… quin canvi?

La veritat és que sí. Va ser un canvi gran que, com ja vaig dir en el seu moment, no m’imaginava. Per sort ja estic acomodat, els nens ja estan al col·legi, nosaltres estem instal·lats més o menys en la rutina del dia a dia. Estem contents.

Han passat dos mesos des de la seva sortida del Barça. Ja s’ha fet a la idea?

Sí, encara que veure els partits, em genera cosa o em fa venir ganes. O recordo fets del Camp Nou, amb la gent.... és reviure una mica tot el que va ser. Ara estic més tranquil, ho tinc més assimilat tot i, òbviament, pensant en tot el que tinc aquí i el que vindrà a nivell l’esportiu i familiar. Estem també gaudint d’aquesta ciutat, que és meravellosa malgrat el clima.

Joan Laporta va comentar que pensava que diria de jugar gratis, ho hauria fet si li ho haguessin demanat?

La veritat és que, com vaig explicar en la meva sortida, vaig fer tot el possible per quedar-me, mai en cap moment se’m va demanar que jugués gratis. Se’m va suggerir que em rebaixés el sou un 50% i ho vaig fer sense cap problema. Estàvem en disposició d’ajudar més al club. Les ganes i els desitjos meus i de la meva família eren de quedar-nos a Barcelona. Ningú em va demanar jugar gratis però al mateix temps em sembla que estan fora de lloc les paraules que va dir el president. Em van fer mal perquè crec que no té necessitat de dir això, és com treure’t la pilota de damunt i no assumir les seves conseqüències, ni fer-se càrrec de les coses. Això fa pensar a la gent o genera un tipus de dubtes que crec que no m’ho mereixo.

Ha tornat a parlar amb el president Laporta?

No, no.

Manté alguna relació amb algun dels seus excompanys?

Sí. Parlo sovint amb el Kun Agüero, que no va ser company però que és un gran amic. Amb Busquets, amb Jordi Alba continuo mantenint el contacte.

Va sentir el suport dels seus antics companys en la seva sortida del club? Algú d’ells el va decebre?

Decebre’m no, perquè els conec a tots de memòria. Els companys que esperava que donessin suport, així ho van fer. A ells els va agafar de sorpresa com a mi. Van estar al meu costat i em van donar suport en tot moment.

Quines diferències ha trobat entre l’estructura de club del Barça i la del PSG?

El Barça és un club gran, un dels millors del món, amb molta història. El PSG es va fer gran en els últims anys, continua creixent i encara té moltes possibilitats de fer-ho molt més. Ara com ara, disposa dels millors jugadors del món i disposa d’una ciutat esportiva nova, que serà una bogeria.

Com estan sent aquests primers mesos amb el PSG?

Des que vaig arribar em vaig sentir com si portés molt temps en el vestuari perquè tinc a molts coneguts, gent que parla espanyol i que fa que l’adaptació sigui molt més ràpida. A nivell esportiu, sembla que no s’acaba d’arrencar mai perquè tinc partit i viatge amb la selecció tots els mesos. Això fa que no acabis d’acomodar-te però a poc a poc vaig entrant en la dinàmica del club perquè més enllà que són dos mesos aquí, encara no han estat molts els partits jugats. Encara estic acostumant-me a coses.

Ha travessat per mals moments en aquests dos mesos?

Els mals moments van ser a l’inici. Tot va succeir de sobte, venir a París, estar mes i mig a l’hotel. No era fàcil fer-ho amb els nens, que ja havien començat el col·legi. Estàvem en el centre de la ciutat i això feia que el trànsit fos inaguantable. Trigàvem una hora per a anar al col·legi i una altra més per a acudir a l’entrenament. Els nens ja no aguantaven més a l’hotel. Això va ser difícil. Al mateix temps, intentàvem gaudir de la nova experiència, de la ciutat, d’anar coneixent una mica tot fins que ens vam venim a la nova casa. Això va fer que tot comencés a anar millor.

Es veu guanyant la Champions amb el PSG?

Doncs sí. Va ser un dels principals motius per a venir a París. Com quan vaig dir en el meu comiat de Barcelona que fins a l’últim moment que estigui jugant intentaré continuar guanyant coses. Quan prengui la decisió de fitxar pel PSG va ser per això, per té una gran plantilla. Desitjo ajudar perquè puguin continuar creixent com a club, guanyar la Champions després de tants anys intentant-ho. Per això em vaig decantar pel PSG. I perquè també són els meus objectius.

Com és la seva relació amb Neymar i Mbappé?

La veritat que és espectacular tot el vestuari. Les coses han estat molt fàcils. Amb Ney tinc relació de fa temps, continuàvem parlant malgrat no jugar junts. Amb Kylian l’inici va ser rar perquè no sabíem si es quedava o s’anava. Ell estava amb les seves coses. Per sort ens anem coneixent més, tant dins com fora del camp. Ens emportem espectacular. Hi ha un grup bo i sa en el vestuari. La veritat és que molt bé.

Com és la seva experiència a la Lliga francesa? És una competició més física que l’espanyola?

Encara he jugat pocs partits. Tres a la Lliga i poc més. És una Lliga més física, on es parteixen molt les trobades, es fa molt el joc d’anada i volta i hi ha jugadors forts i ràpids. A nivell físic canvia bastant. A Espanya tots els equips intenten jugar molt més i poden arribar a robar-te la pilota si no pressiones bé. Els francesos són més de cop per cop, d’esperar-te, de sortir-te a la contra. La major diferència que he vist és a nivell físic.

I què prefereix l’estil francès o l’espanyol?

Estava acostumat a estar tota la vida al Barcelona on teníem la pilota gairebé tot els minuts en tots els partits. A més, manejàvem els ritmes i els temps. Històricament es jugava així en aquest club. Avui m’adapto a un nou equip, a una nova manera de jugar, a una nova Lliga. No sé que em va a millor. Intento adaptar-me ràpid al que tinc avui per a continuar rendint al màxim i ajudant.

Encara és feliç en el camp amb una pilota als peus?

Òbviament. Si no, no estaria competint a hores d’ara. Continuo gaudint del que tant m’agrada.