Calçar-se les esportives, penjar-se un dorsal, situar-se a la línia de sortida i esperar a sentir el so de la botzina per arrancar a córrer. Cada cap de setmana milers de nens i nenes poden dur a terme aquestes accions participant en curses infantils organitzades per entitats i clubs esportius de diverses poblacions. Cada cap de setmana tots ells i elles tenen l’oportunitat d’aprendre, de competir i de socialitzar-se practicant l’esport que més els agrada. Però no tots ho poden fer. Sovint ens n’oblidem d’incloure a l’esport escolar a tots aquells infants amb multicapacitats, aquells que no poden córrer de la mateixa manera que ho fan els altres. Cal ser conscients que hi ha nens i nenes que no tenen garantit adequadament el seu dret a l’esport, al lleure, que no poden fer la majoria d’extraescolars, o que no poden participar en moltes de les activitats que s’ofereixen a les poblacions.

Depèn de tots nosaltres, posar-hi èmfasi, fer-ne ressò, i ajudar a tots aquests nens i nenes a gaudir de la igualtat d’oportunitats en la pràctica esportiva. Ahir, Girona, i gràcies a l’Associació Multicapacitats, amb el suport del GEiEG i el Club Atletisme Girona, i dins el marc de les Fires de Sant Narcís, va dur a terme el primer acte destinat a aquests infants. Després de poder percebre l’èxit de les darreres curses adaptades infantils a diverses poblacions catalanes, Girona, va acollir la primera Cursa Infantil Adaptada, on tots els infants amb mobilitat reduïda van poder participar-hi. Ahir vam veure brillar els somriures, les emocions i les abraçades d’aquests nens i nenes i de totes les seves famílies que amb trobades com aquestes intenten reivindicar la igualtat de drets.

Sovint elogiem un fet puntual com aquest, com una ocasió extraordinària que hauria de convertir-se en normalitzada, però malauradament, encara no és així. L’administració pública hauria de reflexionar sobre la situació d’aquestes criatures. Legalment els drets són els mateixos, però la realitat no ho és. La inclusió per molt que ho sentim dir, encara no forma part del nostre dia a dia, ni a la societat, ni a l’escola, ni a l’esport. És així doncs que aquest hauria de ser l’inici d’un munt de noves oportunitats per tots aquests infants que també volen practicar l’esport que més els agrada, que també volen arribar a la línia de meta, que també volen celebrar que tan sols, han pogut participar en una cursa al costat d’altres nens i nenes. Som capaços d’empatitzar amb aquestes famílies, amb aquests nens i nenes, amb els seus drets, i amb la societat que estem fent créixer? Cal pensar-hi, cal reflexionar-hi. Cal que reivindiquem doncs el dret de tots els infants per escollir amb garanties l’esport que els agradaria practicar. Ells no competeixen, s’ajuden, ells no volen ser els primers, ni els millors. Simplement, volen tenir les mateixes oportunitats que tots els altres.