Ja poden passar els anys, que no hi ha qui l’aturi. Laia Palau ha desafiat, i ho segueix fent, el pas del temps, com si del curiós cas de Benjamin Button es tractés. Als seus 42 anys, la base barcelonina és la gran referència de l’Spar Girona. També ho era de la selecció espanyola, però a vegades és necessari saber quin és el moment ideal per dir prou. Després de dues dècades d’una carrera de llegenda, la capitana va anunciar ahir que es retira com a jugadora de la selecció en un emotiu acte que va tenir lloc al Museu de la FEB d’Alcobendas. «Vull donar les gràcies a tothom i a la vida per donar-me tant. Als meus pares i amics perquè m’han sabut acompanyar meravellosament bé. 20 anys són molts i, sobretot, són moltes les companyes i persones amb qui he coincidit durant aquest temps», va assegurar una Laia Palau que «no podia imaginar res millor».

La base de l’Uni va debutar com internacional absoluta l’any 2002, coincidint amb la preparació per al Mundial de Xina. Des d’aleshores, ha protagonitzat una trajectòria plena d’èxits amb 314 internacionalitats, 12 medalles, 1.839 punts (5,9 de mitjana), 684 rebots (2,2) i 838 assistències (2,7). Uns números que l’han convertit en llegenda a Espanya, i arreu. Palau és un referent del bàsquet femení. «Guanyar és guai, però el més important és la gent. No sempre surten bé les coses. El drac hi és, tot i que si estem totes juntes fa menys por», va dir. Amb tot, ha aconseguit 3 medalles d’or en Europeus, 1 medalla de plata olímpica (Rio 2016), 2 bronzes mundials i 4 bronzes europeus. El passat estiu va participar en els seus quarts i últims Jocs Olímpics, sent la jugadora de bàsquet més veterana que competia a Tòquio amb 41 anys -va fer els 42 al setembre.

Palau només ha fet que acumular rècords per engrandir la seva llegenda. És la internacional espanyola amb més medalles per davant de jugadores com Amaya Valdemoro i Lucila Pascua, amb 7; i té el rècord de partits tant en la selecció femenina com en la masculina amb 314. Ningú ha pujat al podi més cops que ella. «La selecció és el meu equip per excel·lència. Som les representants de molta gent a qui li ha picat el cuquet pel bàsquet. Haver tingut la sort d’estar-hi vint anys és magnífic», va comentar. Amb la retirada de la selecció va tancar una etapa, encara que no descarta obrir-ne una altra per seguir col·laborant amb la FEB: «En realitat no vull acomiadar-me perquè segueixo jugant a bàsquet (amb l’Uni Girona) i perquè la meva intenció és mantenir-me a prop de tot això. La FEB és la casa del bàsquet i ha sigut casa meva durant molts anys. Espero que ho segueixi sent». No va especificar, però, quina posició li agradaria tenir. «On pugui sumar més», apuntava.

Després de tants anys, Palau es queda amb el record dels Jocs de Rio 2016 (plata): «Va ser un gran moment. No per la medalla en sí, que també, sinó per l’èpica que va tenir el torneig. La medalla d’or en l’Europeu de Belgrad també va ser especial. El que ha fet aquest equip, ho han aconseguit ben pocs. L’hem situat al mapa i ara hem de tenir cura del que tenim per seguir sumant».