De la benvinguda «tranquil·litat» que aplaudia Carles Marco un cop guanyats els dos primers partits del curs (Juaristi i Prat) al cert neguit que sempre provoquen les derrotes quan aquestes arriben massa seguides. N’encadena cinc el Bàsquet Girona, incapaç de veure la llum en aquest últim mes de competició. Ha compartit actuacions interessants amb dies per oblidar i aquesta mateixa muntanya russa la va comprimir ahir a Granada durant 40 minuts. Va jugar de tu a tu al líder de la categoria i durant una estona, per després desinflar-se i patir una clara desconnexió. Sense idees en atac i massa depenent del tir exterior, les facilitats defensives van ser una constant i això és un suïcidi si al davant tens a un equip amb múltiples arguments ofensius.

El dels gironins va ser Kaspars Vecvagars. El letó va agafar el relleu d’Albert Sàbat, excels el dissabte contra el Valladolid. Es va enfilar fins els 17 punts. El problema és que Vecvagars ho va condensar gairebé tot al primer quart. En pocs minuts, ja duia 4 triples i 14 punts. Era el bri de llum d’un equip ben viu en acabar el primer període (25-21) i després de tancar el segon (41-35). Era insuficient l’aportació del bàltic, que es va anar apagant. Pel cansament i perquè el Granada el va collar de valent (només un punt en tota la segona meitat). No hi havia massa més aportació ofensiva i al darrere les errades s’amuntegaven. Pere Tomàs va fer el que va voler des de fora, amb tres triples sense errada en pocs minuts, per col·leccionar-ne un altre més poca estona després. Tirava sol i ningú feia res per evitar-ho. I si no era ell, era Edu Gatell qui feia mal per dins. Ho arrodonia Thomas Bropleh, tan espectacular en l’execució com efectiu: va acabar fent 17 punts en 20 minuts.

Però malgrat tot, hi havia vida. Sobretot quan Franch, només iniciar el tercer quart, posava el 41-37. A partir de llavors, tap a Vecvagars, triple errat i el que és el pitjor: el desastre. Ja no només del propi Franch, que va acumular pèrdues i males decisions. Sinó de tot l’equip. Els triples de Bropleh i les accions de 2+1 en contra van aniquilar el Bàsquet Girona, que va llançar la tovallola massa aviat. Ja no va servir de res que Sàbat s’hi posés, veient que Vecvagars ja no hi era i ni se l’esperava, completament superat per una excel·lent defensa. La darrera acció del tercer període ho va dir tot. Gatell va esmaixar mentre Delgado s’ho mirava, lent en l’acció defensiva. No hi havia idees, ni benzina. Els 21 punts de diferència, un cop arribat al 74-53 amb pocs minuts perquè s’acabés el partit, era un clar reflex del que estava passant. Marco, potser ja pensant en diumenge, va rotar. Minuts per a Pol Molins, Stürup o Sevillano. Ja no hi havia res a fer. Només Schaftenaar va decidir que, com a mínim, el millor era maquillar el resultat. Ho va aconseguir amb 8 punts en un desenllaç sense massa història. La cinquena derrota seguida és un fet i la reacció, necessària.