L’italià Francesco Pecco Bagnaia (Ducati) va signar la seva quarta victòria de la temporada en el Gran Premi de la Comunitat Valenciana de MotoGP. El podi el van completar Jorge Martín en segon lloc i l’australià Jack Miller en tercer, tots tres de Ducati.
El protagonisme al circuit Ricardo Tormo, però, el va acaparar Valentino Rossi (Yamaha), que va posar el punt i final a la seva carrera en desena posició i es va trobar amb el gest de gairebé tots els seus rivals, que el van esperar al revolt dos per escortar-lo fins a la tribuna dels seus seguidors i, després, abraçar-los un per un.
Joan Mir (Suzuki), que va acabar en quarta posició, va aguantar una sola volta després de Miller, a qui va superar a la segona volta per intentar caçar ràpidament un Jorge Martín -afectat per una gastroenteritis que amb prou feines el va deixar dormir un parell d’hores- al qual sabia que no podia deixar agafar distància. Per darrere de Bagnaia i Miller arribava l’altre pilot de Suzuki, Alex Rins, també amb ganes d’aconseguir destacar, encara que la velocitat de les Ducati no li ho posaria gens fàcil.
Rins va encadenar un parell d’avançaments, primer a Miller i després al seu propi company, Joan Mir, per intentar arribar al duo que al quart gir van formar Martín i Bagnaia, mentre que Rossi perdia una plaça a favor del francès Johann Zarco (Ducati) i el campió del món en títol, Fabio Quartararo (Yamaha), a la sisena posició, per davant de l’espanyol Aleix Espargaró (Aprilia), que instants després va avançar Miller.
Al capdavant es va formar un quartet amb Jorge Martín, Bagnaia, Alex Rins i Joan Mir, a qui no sense feina es va anar acostant Quartararo.
El fort ritme del cap de carrera va fer que Rins cometés un error en l’onzè gir, en entrar massa colat al revolt sis i perdre completament l’adherència al tren davanter de la seva moto, fet que el va deixar inèdit i va fer guanyar una posició a tots els seus perseguidors, inclòs Rossi, ja novè, encara que li va durar poc en veure’s superat per Bastianini (Ducati).
Després d’una baixada inicial de Miller, l’australià va començar a recuperar terreny per enganxar-se al grup capdavanter en la catorzena volta, mentre Quartararo llançava la tovallola i es conformava amb la cinquena posició.
Una volta més tard i a l’entrada a la recta final, Bagnaia va superar de nou Jorge Martín per liderar la cursa i intentar imprimir un ritme -de tornada ràpida al següent gir (1:31.042)- que li permetés sumar la victòria.
Joan Mir va intentar aguantar l’estrebada dels pilots de Ducati, però a la dinovena volta es va veure superat per Miller cap a un podi cent per cent per als representants de Borgo Panigale, amb ell a la quarta plaça, davant dels francesos Quartararo i Zarco.
Espargaró va acabar a la novena posició, amb Alex Márquez (Honda), tretzè, davant d’Iker Lecuona (KTM) i el rosinc Maverick Viñales (Aprilia), en setzena posició per tancar un any per oblidar.
Remy Gardner es proclama campió de Moto2
Raúl Fernández (Kalex) va aconseguir la vuitena victòria de la temporada i va fer el que havia de fer per intentar aspirar al títol mundial de Moto2 fins a l’últim moment en vèncer el Gran Premi de la Comunitat Valenciana, però el seu únic rival i company d’equip, Remy Gardner (Kalex) no va fallar i es va proclamar matemàticament campió del món en assolir el desè lloc.
Simone Corsi (MV Agusta) tampoc va defraudar a la sortida i es va posar líder de seguida. També se’n van anar molt de pressa per terra Xavier Vierge (Kalex) i els italians Marco Bezzecchi (Kalex) i Lorenzo Baldasarri (MV Agusta), fet que va obligar a mostrar bandera vermella després de quedar l’asfalt tacat per l’oli d’alguna de les motos.
